CiU no aturarà la maquinària electoral fins que recuperi el govern en uns comicis encara no convocats. Només dues hores després que els col·legis electorals tanquessin, el president de CiU ja va comprometre’s a «treballar sense descans, a peu de carrer i fins a l’últim minut». «Mas, president!», va respondre a crits el centenar i mig d’incondicionals que feien pinya a l’hotel Majestic i fins i tot Duran i Lleida va brindar perquè això sigui una realitat. Mas, amb posat modest, va respondre que no es tractava de personalitzar, però que Catalunya «mereix un govern que estigui a l’altura de les circumstàncies». De campanya a campanya.

Si algú pensava que seria impossible destriar i saber el «sí» que correspon a CiU, al PSC i a ICV, Duran i Lleida va defensar tot el contrari: «Allà on més força té CiU és on hi ha hagut més participació.» Mas va ser molt més mesurat i, tot i que al llarg de la campanya s’ha venut sense miraments com el campió del «sí», ahir no va atribuir-se tot el mèrit, com a mínim no directament. El líder de CiU va preferir criticar els demèrits del PSC, d’ERC i d’ICV –sense esmentar Maragall– que amb el tripartit «fracassat» han provocat una «crisi institucional i de lideratge» que ha obstaculitzat la reforma.

David Madí, més contundent i directe, va responsabilitzar el tripartit de la «lleugera» –que no baixa– participació: «La crisi institucional no té precedents», va lamentar a les vuit del vespre el pare de la campanya de CiU, en una primera valoració «amb tota prudència demoscòpica». Madí va parlar també –com Duran– de «cues quilomètriques» als accessos de Barcelona per tornar de la platja i de «desmotivació» de l’electorat perquè «la campanya del ‘sí’ a l’Estatut ha estat victoriosa des del primer dia».

Mas va criticar el tripartit, però també va llançar un avís per als navegants del PP: «Que s’ho facin mirar i prenguin nota que el poble de Catalunya no estava disposat a deixar-se prendre aquesta oportunitat.» El secretari general de CiU va anar més enllà i va exigir al PP que «per respecte al poble de Catalunya, a la democràcia i a la voluntat expressada a les urnes» es faci enrere i «no compleixi l’amenaça de dur l’Estatut al Tribunal Constitucional». Duran va defensar la «contundència» del «sí» argumentant que els vots positius superen els que CiU, el PSC i ICV van aconseguir en les últimes catalanes. I per contraatacar el PP, Duran va tirar d’hemeroteca recordant que en el referèndum de l’Estatut de Galícia la participació només va arribar a un 26% i, tot i això, «ara ningú dubta de la seva legitimitat». El mateix passa amb el de la Constitució Europea, que va quedar-se en un 40,9%.