diumenge, 15 de juny de 2003
>
Govern i oposició ofereixen discussió i consens en la constitució del govern de Reus
Pérez és investit alcalde amb el suport del PSC, ERC i ICV-EA, i l'abstenció del PP, mentre que CiU vota el seu candidat
EDUARD VALLÈS
.
Reus
El socialista Lluís Miquel Pérez va ser reelegit ahir alcalde de Reus gràcies a l'àmplia majoria dels vots del seu grup municipal (10), d'ERC (3) i de la coalició ICV-EA (2). L'interrogant sobre el sentit del vot dels republicans es va resoldre a favor de Pérez, malgrat haver-se anunciat que depenia del suport del PSC de Mont-roig al republicà Miquel Anguera. Pérez va poder tenir també l'abstenció dels quatre regidors del PP, tot i que el cap de llista, Miquel Àngel López Mallol, la va argumentar com un vot de càstig al «pacte polític» signat entre els tres partits d'esquerres. Els sis membres del grup de CiU van votar el seu candidat. Tots els partits, es van comprometre a obrir vies de diàleg i buscar el consens per evitar la crispació política.
+
Lluís Miquel Pérez, tot just nomenat alcalde de Reus, rep els aplaudiments dels regidors de l'Ajuntament.
Foto:
ROSER SANS.
|
El setè consistori democràtic es va constituir de manera oficial amb el jurament del càrrec de regidor d'un socialista i els quatre populars i la promesa de la resta. Els tres republicans i dos convergents van prometre el càrrec per imperatiu legal. El nou Ajuntament arrenca de la mateixa manera que va acabar l'anterior: amb un govern format per socialistes, republicans i ecosocialistes; amb la declaració d'intencions d'una oposició disposada a pactar temes d'estratègia de ciutat, i amb la voluntat expressa de l'alcalde d'obrir la participació política als ciutadans. El ja de manera oficial alcalde reusenc, Lluís Miquel Pérez, va presentar els eixos de la política que executarà en els propers anys que, segons va dir, no ha de liderar en exclusiva el govern de la ciutat, sinó que s'ha d'impulsar entre tots els regidors del ple municipal i tots els ciutadans. De fet, Pérez va trobar la disponibilitat dels dos partits de l'oposició a obrir vies de consens. El més clar i alhora més continuista va ser el popular Miquel Àngel López Mallol: «Sempre que sigui per treballar per la ciutat ens trobarà al seu costat. Estic segur que sabrà aprofitar algunes de les referències del nostre programa», va dir a l'alcalde. El popular va justificar l'abstenció del seu grup municipal en la votació dient que el resultat de les eleccions només els havia donat aquesta opció o votar Pérez com a alcalde. El «pacte polític» anunciat i signat entre les tres forces d'esquerres va motivar l'abstenció de càstig dels populars, que consideren que el pacte de govern s'ha de basar en la gestió dels recursos municipals. La resposta més clara a aquesta crítica va venir del portaveu del grup d'ICV-EA, Daniel Pi, que es va declarar sorprès que «persones que militen en partits i ocupen càrrecs de representació utilitzin l'adjectiu polític com a negatiu». Pi va desitjar que aquest govern d'esquerres es traslladi a la Generalitat la tardor vinent.
El convergent Carles Pellicer
també es va mostrar disposat a arribar a acords amb el govern però va anunciar una «oposició útil» que permeti un ventall de «diferents opcions i punts de vista, en què tothom té alguna cosa a aportar a la governabilitat». Pellicer va afegir que es constituirà una mena de govern a l'ombra integrat per tota la candidatura de CiU per fer un marcatge de prop del govern municipal sobre la base del programa electoral convergent.
També Empar Pont (ERC) va fer palès el dret a dissentir, en afirmar que el pacte amb el PSC «és d'estabilitat i no de servilisme». «La política és discrepar, dissentir, divergir, però també pactar, dialogar, entendre's», i així, va anunciar el compromís del grup municipal republicà a coresponsabilitzar-se de l'acció de govern.
|
)
