divendres, 25 d'abril de 2003
>
«Un poble ben comunicat, a prop de tot arreu, i amb una gran qualitat de vida»
A l'equip de govern li retreuen que ha consensuat poc el dia a dia i ha anat massa als jutjats
la radiografia
la radiografia
PAU LANAO
.
Llagostera
«Llagostera és un poble ben comunicat, ja que gaudeix d'una situació immillorable que fa que estigui situada a prop de tot arreu i lluny de les grans aglomeracions. Sobretot s'ha de destacar la qualitat del nivell de vida.» La frase, recurrent, ha sortit dels llavis de la majoria de les persones entrevistades, que sense fer valoracions polítiques o ideològiques han presentat la situació de la vila com un dels actius que l'Ajuntament governat per l'Entesa ha sabut convertir en bandera i fer de la defensa de l'ecologia i el paisatge la base sobre la qual ha estructurat la consolidació d'una oferta política i l'acció de govern.
I aquest fet ha servit a uns per justificar l'aferrissada defensa que l'equip de l'alcalde Postigo va fer del paisatge i l'ecologia i la llarga lluita mantinguda en contra de la línia d'alta tensió de les Gavarres, i als altres, per deixar clar que aquest Ajuntament s'ha decantat massa vegades per anar al jutjat, amb la qual cosa s'han deixat de banda la dinàmica interna, que és la que fa funcionar les cases consistorials.
Tot i que l'alcalde ha declarat que si hagués d'escollir alguna cosa de la feina feta aquests quatre anys «en triaria una que no ha estat gens vistosa: la planificació, o sigui pensar quin poble volem», i ha presentat com a trumfos la revisió de les normes subsidiàries, que donarà com a fruit el nou pla d'ordenació urbanística municipal, la seva proposta no acaba de convèncer persones com Esteve Lloveres, president de la llar dels jubilats, que es queixa de desprotecció o abandonament per part de al primera institució municipal. «No vull fer una valoració política,-diu Lloveres- però la veritat és que l'ajuntament no ens dóna gaire suport, i des de la junta d'una associació amb 930 socis estem cansats que quan anem a demanar alguna cosa ens diguin que no hi ha diners.»
El president de la llar coincideix amb les paraules de Lluís Vilapalana, antic fundador i president del Patronat Municipal d'Esports, que recalca que la legislatura no ha ajudat a superar els mals endèmics d'una vila que encara es veu condicionada per la manca de sòl industrial, cosa que provoca que el ritme de creixement no vagi en paral·lel al de Vidreres o Caldes, «on si es repassen les estadístiques es veurà que hi ha hagut un increment més notable del nombre d'habitants». Vilaplana que es mostra un pèl crític amb la nova orientació resultadista que s'ha donat al patronat Municipal d'Esport, és dels que creu que per part de l'equip de govern s'han malmès masses energies a anar als jutjats. L'afirmació, però, és rebatuda per Enric Ramionet, que assegur
a que l'Ajuntament no ha tingut cap més sortida: «per defensar els seus drets, tant en al cas de la línia que va imposar la Generalitat, com per aclarir un afer recargolat com els de les cintes que, per altra banda, demostraven que, hi havia algú que estava disposat a comprar un vot a través d'un suborn».
Aquest, però, és un afer d'alta política que no interessa a un noi de disset anys com Joan Pardo que per ara considera Llagostera «un indret ideal per viure-hi» i encara que a l'hivern hi troba a faltar «més locals on puguem reunir-nos els joves», es conforma amb la proposta actual, igual que el seu amic Xevi Gómez Ribera de 19 anys, que fa poc temps ha arribat de Barcelona. «Aquí hi he trobat feina, la gent és oberta i s'hi fan moltes activitats, també per a joves, ja siguin acampades o diverses propostes esportives i culturals». «La gent -diu Lluís Noell- sap que al poble hi ha bons serveis i també que aquests funcionen. Potser hi falta una mica de tensió cultural, però no hi dubte que gaudim d'un nivell de vida molt alt.»
La manca d'un centre cívic, una entitat que reclamen la majoria dels enquestats, la cobreix amb esforç i voluntat el Casino Llagosterenc, una institució emblemàtica que es resisteix a perdre empenta i avui, segons reconeix Xavier Ruiz, membre de la junta que ha donat una nova embranzida a l'entitat: «hem obert una nova etapa, hem recuperat l'explotació del bar i una oferta cultural àmplia i molt diversa, ja que oferim classes de música i dibuix per a nens (hi ha 160 alumnes), fem concerts de música clàssica, organitzem conferències i obres de teatre...» Amb una subvenció de 2.400 euros a l'any, el Casino comparteix protagonisme amb el Casal Parroquial, una entitat que està gestionada per un grup de pares i rep el doble de subvenció que el centre creat pels tapers, però a canvi, organitza des del casal d'estiu fins a la matança del porc, el Carnestoltes, la revetlla de Sant Jaume o quatre equips de futbol dos de benjamins i dos de prebenjamins.
Les moltes activitats fan entendre que com diu l'antic metge de la vila, l'erudit Peio Pasqual, «el poble va amunt, ja que en els darrers vint-i-cinc anys s'ha donat una creació de riquesa extraordinària, s'ha avançat cap a la millora de les condicions de vida, de salut, de
cultura».
Arribada de la immigració
Un dels factors que han ajudat a modificar el paisatge ha estat l'arribada de la immigració, sobretot de col·lectius del Marroc i Gàmbia, que ha sembrat una certa preocupació en determinats sectors. Per ara però, la convivència no ha patit cap complicació greu i així, intentant fer un pas més cap a la integració, en els darrers quatre anys, s'ha intentat reforçar l'aposta en els temes relacionats amb la solidaritat i la cooperació, ja que es va passar de lliurar el 0,15 % del pressupost l'any 1999 a dedicar-hi el 0,7% el 2003. A més s'han engegat projectes com les beques alimentàries a San Nicolás de Oriente (Nicaragua), l'organització de colònies d'estiu per a nens sahrauís, campanyes d'emergència i solidaritat i s'intenten posar en funcionament projectes de cooperació amb el Marroc i Gàmbia.
Crítiques i retrets
Una proposta engrescadora, que no pot amagar el fet que alguns veïns defineixen com el distanciament entre l'equip de govern i els administrats, centralitza les crítiques, ja sigui en els canvis de circulació, o en la nova proposta de recollida d'escombraries que va arribar acompanyada d'una pujada d'impostos.
Preocupa, i molt, l'atenció sanitària, ja que hi ha alguns sectors que no entenen per què les noves disposicions arribades del govern català deixen la vila sense un professional els caps de setmana i que els possibles malalts es vegin obligats a anar al CAP de Cassà.
D'altra banda, hi ha el neguit compartit pels veïns que viuen a les diferents urbanitzacions del poble, que veuen com en els casos de la Canyera, Font Bona, Can Fonollerons o Selva Brava, han de patir un complicat procés de regularització.
|
