divendres, 25 d'abril de 2003
>
Els vigilants de Camprodon, de l'anarquista CGT, fan gruix a la llista del PP de Ripoll
Els tres agents tornen als populars el favor d'oferir-se a dur al Parlament el seu contenciós amb l'Ajuntament
TURA SOLER
.
Camprodon / Ripoll
Un cas singular. Els tres vigilants de Camprodon, que uniformats fan tasques de policia al municipi i que militen a l'organització sindical anarquista CGT (Confederació General de Treballadors), formen part de la llista del PP a Ripoll i ocupen els llocs 7 (Alfred García Bertran), 8 (Josep Soto Cano) i 10 (Marc Geli Colom). Els tres anarcopseudopolicies han acceptat anar a la candidatura popular, amb dificultats per omplir la llista, per tornar el favor que el PP els ha fet de comprometre's a dur al Parlament la lluita que mantenen perquè l'Ajuntament de Camprodon els reconegui la condició de funcionaris.
+
Dos dels tres vigilants, Marc Geli i Josep Soto, en plena feina a Camprodon vestits de policies.
|
Els tres vigilants de Camprodon han omplert tres espais a la llista del PP a Ripoll, on els populars tenien dificultats per trobar candidats a causa de la por que encara generen les amenaces que van rebre el 1998 a través de pintades i trucades telefòniques, que van acabar provocant la dimissió del llavors regidor Manuel Belda, que es torna a presentar com a alcaldable. Els vigilants de Camprodon, que ocupen càrrecs diferents a la secció sindical de la CGT, escissió de l'anarquista CNT, expliquen que els van demanar de formar part de la llista i que s'hi van avenir en reconeixement al suport que els va oferir la diputada popular Alícia Sánchez Camacho, que s'ha compromès a plantejar davant del Parlament el conflicte que García, Soto i Geli mantenen amb l'Ajuntament de Camprodon, governat per Esteve Pujol (PSC). Els vigilants exigeixen que l'Ajuntament els reconegui la condició de funcionaris que, segons ells, els correspon per les tasques que realitzen, les que atorga la llei de policies locals del 1991 als vigilants i per a les quals se'ls va contractar segons les bases del concurs: custòdia de béns i serveis, trànsit, auxili al ciutadà i protecció civil. Però l'Ajuntament els manté com a personal laboral perquè les places les va oferir per aquesta via i manté que, en tot cas, els vigilants havien d'haver presentat recurs abans. Els tres vigilants, com a bons sindicalistes, fan pressió contínua a l'Ajuntament, bombardegen la secretària amb escrits de queixa i acusen els responsables municipals de perseguir-los obligant-los a signar tres cops al dia per saber que són a la feina i de fer-los assumir funcions que no els pertoquen a ells i de donar a protecció civil funcions seves, com ara la regulació del trànsit.
La gran paradoxa
Per més paradoxa, els vigilants anarquistes s'han fet candidats populars perquè els ajudin a assolir una condició de funcionaris subjecta a la llei de les policies locals, condició que, si la tinguessin, probablement
els deslegitimaria per a tota activitat política. La llei prohibeix als membres dels cossos de seguretat qualsevol tipus d'activitat política i fins i tot fer campanya a favor d'algun partit. El cas és que ara els vigilants ja exerceixen uniformats i amb la insígnia que els identifica com a policia local.
|
)
