divendres, 11 d'abril de 2003
>
Joan Casals i Xavier Bassa, absolts per falta de proves deu anys després de ser detinguts
El tribunal creu que les proves del fiscal «no resisteixen la més mínima crítica»
SÍLVIA BARROSO
.
Girona
Els indicis que fa nou anys van portar al processament de Joan Casals i Xavier Bassa pel segrest i el suposat assassinat de Maria Àngels Feliu s'han esfondrat quan el fiscal els ha volgut convertir en proves de càrrec. Els dos primers detinguts pel cas han estat absolts perquè ni les declaracions del confident Francisco Evangelista ni les proves cal·ligràfiques han convençut els jutges.
+
Joan Casals i Xavier Bassa s'abracen després de sentir la sentència.
Foto:
TURA SOLER.
|
Les proves que el fiscal va aportar al judici contra Casals i Bassa «no resisteixen la més mínima crítica», segons els magistrats que signen la sentència. Tanmateix, el tribunal justifica el processament dels dos primers implicats en el cas -detinguts l'octubre de 1993 i processats el 1994 per segrest amb assassinat-, dictat pel jutjat d'instrucció número 1 d'Olot i ratificat per l'ara president de l'Audiència de Girona i del tribunal que ha jutjat el cas, Fernando Lacaba. «Els indicis que en un principi existien i que van motivar el processament no s'han transformat en prova de càrrec per fonamentar una sentència condemnatòria», matisa la resolució feta pública ahir.
La «feblesa» de les proves està reflectida en l'escrit de qualificació del fiscal, segons els magistrats, «que al·ludeix a un acord genèric entre Casals i Bassa sense cap concreció i [es refereix] al coneixement que van tenir d'aquests plans Guirado i Ullastre sense especificar on, quan i com». La sentència també remarca que en el judici no es va fer evident «el més mínim indici» que apuntés que Casals i Bassa coneguessin els altres acusats.
Les declaracions de Francisco Evangelista, difusor de la versió que Casals li hauria ofert participar en un segrest juntament amb Bassa, «tenen poca credibilitat», segons el tribunal, que veu el confident de la policia com un individu que sempre «intentava obtenir diners», fins al punt d'explicar a la televisió -al programa La sonrisa del pelícano- que Feliu s'havia autosegrestat «sabent que no era cert».
Els jutges també rebutgen la possibilitat de considerar Casals autor d'un suposat delicte de conspiració per a un segrest, arran de la suposada conversa al bar barceloní La Spezia, descrita per Evangelista com si hagués estat una proposta. «No n'hi ha prou amb una simple reunió en què es deliberi sobre la comissió d'un fet delictiu, també cal la decisió d'executar-lo», un extrem que ni tan sols «s'endevina» com a provat en aquest cas. Tamp
oc les suposades notes sobre un segrest trobades sota l'efecte de la gelosia per la dona de Casals, María Ángeles Mariño, han estat considerades proves sòlides.
Tampoc ha convençut els jutges l'única prova contra Xavier Bassa, que segons la fiscalia va escriure l'adreça en el sobre que contenia la cinta amb la veu de Feliu enviada a Carme Colom, amiga de la segrestada. Hi havia tres estudis pericials que atribuïen la lletra a Bassa i dos que no l'hi vinculaven. Dels tres primers, elaborats per la Guàrdia Civil, la Policía Nacional i els Mossos d'Esquadra, la sentència destaca que són incomplets, ja que no utilitzen les quatre tècniques d'estudi requerides per a una anàlisi fiable. Com que els dos experts privats -aprovats pel jutjat- creuen que la lletra no és de Bassa, el tribunal opta per no admetre el peritage cal·ligràfic com a prova per condemnar l'acusat. LA SENTÈNCIA
|
)
