divendres, 11 d'abril de 2003
>
Montserrat Teixidor
18 anys i tres mesos
M. ÀNGELS PAGÈS
.
Montserrat Teixidor era un dels grans dubtes. El fiscal demanava 20 anys però Feliu no l'acusava. Això, juntament amb el fet que el seu marit, Ramon Ullastre, que sí que havia admès la seva culpabilitat, jurava i perjurava que ella era innocent, i amb l'afegitó que en el judici totes les proves passaven sobre ella de puntetes, feia pensar que podia acabar absolta. Ella i també Ullastre n'estaven convençuts, i es van començar a posar nerviosos quan Fernando Lacaba ahir llegia en els fets provats que no només estava al cas del segrest i ja des dels inicis, sinó que també va intervenir en la planificació. I donava detalls de la seva col·laboració: acompanyava el marit als desplaçaments que feia per trobar-se amb Guirado -«abans i després d'haver capturat Feliu»-, i va permetre-li que utilitzés el seu cotxe i la casa de tots dos per traslladar i retenir la víctima. El tribunal adverteix en la sentència que aquests fets s'han considerats provats malgrat que no hi ha cap «prova directa» de la seva participació. Afegeix, però, que hi ha «abundants proves indirectes», moltes d'elles basades en «les més elementals regles de la lògica i experiència». Així, cau per la pròpia lògica l'excusa que va donar (no sabia que Feliu va estar 492 dies sota casa seva), tenint en compte que l'habitatge és petit i és en una zona rural, i, per tant, si els veïns sentien sorolls i fins i tot plors d'una dona, ella òbviament encara els podia sentir més. També és obvi que va adonar-se de quan van entrar Feliu al cau, ja que Ullastre i Iñaki la hi van tancar després de passejar-la damunt una cadira pel pati, la cuina, el menjador i el jardí. El tribunal té en compte les nombroses contradiccions en què va incórrer Teixidor a la instrucció. ELS PROTAGONISTES
|
