divendres, 11 d'abril de 2003
>
Joan Casals Sánchez
Absolt
S.B.
.
Una conversa de 1991 al restaurant barceloní La Spezia, on va dinar amb Xavier Bassa i el confident de la policia Francisco Evangelista, va portar Joan Casals a la presó el novembre de 1993 i, el novembre passat, al judici pel segrest de Maria Àngels Feliu. En la trobada de La Spezia, es va parlar de muntar una empresa de telefonia mòbil. Evangelista, però, afegeix que, a proposta de Casals, també es va analitzar la possibilitat de segrestar una farmacèutica per obtenir diners. Casals va dir al judici que si mai havia parlat d'un segrest, segur que havia estat una broma.
Unes notes seves llegides per la seva dona, María Ángeles Mariño -també detinguda el 1993- sobre un segrest imaginari -fantasies literàries inspirades per una pel·lícula, segons Casals-, la seva amistat infantil amb la farmacèutica ripollesa Susana Palau i els seus viatges a Olot per visitar el fill que tenia amb la seva primera dona van acabar d'embolicar-lo. La sentència admet que Casals tenia la il·lusió d'aconseguir diners fàcils, però entén que el suposat suggeriment per organitzar un segrest no va ser res més que «una ideació impune».
A final d'octubre de 1993, Casals va ser detingut i, dies després, empresonat per segrest amb assassinat, ja que Evangelista assegurava que Feliu era morta i possiblement enterrada al jardí de la seva casa d'Albacete. No va ser fins mesos després de l'alliberament de Maria Àngels Feliu que, amb l'evidència que la farmacèutica no havia estat assassinada, es va modificar la interlocutòria de processament. Tot i que el 1999 van ser detinguts els autors confessos, Casals ha estat acusat del segrest fins a l'últim moment. ELS PROTAGONISTES
|
