Les disfresses són el centre del carnaval, i uns dels que en saben més, d'aquest camp, són els que regenten El Barato, de Reus, els encarregats de vendre bona part de les disfresses que es veuen pel carrer, però, sobretot, els que venen la roba amb la qual han estat confeccionades.

És una botiga amb molta trajectòria, de més d'un segle, i tal com expliquen ells mateixos aquests dies venen tan a particulars com a colles de carnaval de Reus i Tarragona i de molts altres municipis dels voltants, que hi van a buscar des de teixits de carnaval fins a pedreria, lluentons, plomes, perruques i barrets. Mentre que els col·lectius comencen a buscar disfresses a partir del setembre o l'octubre, els particulars van més a última hora, sobretot les tres últimes setmanes.

Tot i que el context econòmic actual podria fer pensar que les vendes baixarien, res més lluny de la realitat, ja que les famílies «gasten menys, però continuen sortint», tal com afirma Josep Maria Casas, de la botiga El Barato. Tampoc no es compleix, com podria esperar-se, que el carnaval suposi fer l'agost per als comerciants del tèxtil. Venen durant tot l'any, tot i que quan s'acumula més gent a les botigues és en aquestes dates.

Pel que fa a la temàtica de les disfresses, tot i que el carnaval va néixer com una festa de crítica i burla, aquest esperit s'ha perdut amb el temps, i, tal com comenta el mateix Josep Maria, l'efecte de Polònia no ha ajudat a fer-lo renéixer. En el cas de Reus, el que queda d'aquest esperit és alguna colla que sap trobar accions de l'Ajuntament per fer-ne burla, com és el cas dels polèmics arbres de la plaça Mercadal de l'any passat. Deixant de banda la crítica, en Josep Maria afirma que «hi ha gent amb molta imaginació, tot i que no és capaç d'explicar-se bé», amb la qual cosa les disfresses no sempre són com s'havien imaginat.

Si s'ha de definir el carnaval, en Josep Maria té clar que és «una festa participativa, amb color, i que qui hi surt, ho fa per passar's-ho bé».