| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 14 de gener de 2026


diumenge, 15 de febrer de 2009
>

Recta final abans de carnestoltes

Les colles de carnaval ultimen aquests dies els preparatius per a la festa, que té el punt àlgid el cap de setmana vinent

JORDI OLÀRIA. Tarragona Reus
El carnaval, se celebri on se celebri, és sinònim de gresca, disbauxa, color i confeti. Són moltes les colles que aquestes darreres setmanes han estat fent els últims preparatius per estar a punt per a la festa. Tot i que els actes més multitudinaris o coneguts es concentren en un o dos caps de setmana, la preparació comença molt abans, des de l'elecció de la disfressa i la compra de la roba necessària fins al guarniment de la carrossa. Les colles més veteranes poden certificar l'evolució d'aquesta festa, que, des de 1977, quan es va celebrar el primer carnaval després de la dictadura a les comarques tarragonines, ha estat objecte de canvis més o menys significatius. De tota manera, el carnaval s'ha mantingut com una festa de gresca amb el lema «per carnaval, tot s'hi val».



+ A l'esquerra, una imatge dels preparatius de la Secció Excursionista del Club Reddis, de Reus, i al costat, la comparsa Sinhus Sport de Tarragona. Foto: J.C. LEÓN M. MARTÍNEZ

Hi ha moltes maneres de celebrar el carnaval, i dues de ben diferenciades són la de Reus i la de Tarragona. A la capital del tarragonès les carrosses o comparses que desfilaran pels carrers de la ciutat recorden els carnavals més coneguts i concorreguts del món. Les disfresses de fantasia omplen el trajecte de la rua amb abundància de plomes i lluentons. Els membres de les comparses tenen el ball ben après i sincronitzat, i surten al carrer amb ganes de fer molta festa. Portar una comparsa a la rua, però, comporta molta feina. Tal com explica Francisco Fiori, de la comparsa Sinhus Sport, s'ha de buscar l'equip de música, la disfressa i l'equip d'il·luminació, entre d'altres. Per tant, la feina comença cinc o sis mesos abans. Tot i això, «quan veus els nens i nenes que s'ho passen bé, val la pena», apunta.

L'afluència de gent a la seva comparsa i, en general, a tot el carnaval ha anat en augment. Enguany, la comparsa de Sinhus Sport supera de molt el centenar de membres, coincidint amb l'any en què tindran l'honor del rei del carnaval amb només quatre anys de trajectòria, fet que Francisco qualifica d'«experiència única».

Des del seu punt de vista, el carnaval es viu diferentment des de fora que des de dins d'una carrossa, però sigui com vulgui, aquesta festa a Tarragona sempre és «festa i diversió».



TRENTA-UN ANYS
A Reus el carnaval no es veu de la mateixa manera, tot i que sí amb el mateix esperit. Les carrosses desfilen pels carrers amb mil i una disfresses diferents, però encara se'n veuen poques amb plomes i lluentons.

Al llarg dels anys, la festa ha canviat molt. Ho recorda Misericòrdia Vinaixa, membre de la colla de carnaval de la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis: «El primer any vam sortir a peu; més tard ja s'hi va anar incorporant algun cotxe amb remolc, alguna furgoneta, autobusos...»

Les colles més veteranes mantenen un «bon rotllo» entre elles que fa de la festa de carnaval una disbauxa, tal com explica la Misericòrdia, que també la defineix com «una festa de gresca sana, la gent va a passar-s'ho bé i a alliberar les neures de tot l'any; qui sigui tímid no s'hi trobarà bé, al carnaval».

La programació dels actes de carnaval, el recorregut de la rua i la resta de tasques organitzatives són a càrrec de la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval, la FRAC. L'any 2003, però, va sorgir a Reus la Germandat dels Set Pecats Capitals, un col·lectiu de persones que «no estaven d'acord amb el rumb que havia pres el carnaval de Reus», tal com ens explica Jordi Sisa, un dels membres fundadors. Aquest grup creu que «falta reflexió» en l'organització del carnaval, i que «ha arribat a un nivell de vulgaritat preocupant; quantitat no vol dir qualitat». La Germandat proposa per aquestes festes un programa d'actes complementari i respectuós amb el de la FRAC, i que vol omplir els dies en què no s'han programat actes oficials o que els germans creuen que són millorables.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>42 carrosses i més d'una vintena de comparses al Vendrell

>La tradició dolça del caramel de dijous gras i la merenga a la ciutat

>Una agenda de festa

>El sector de la premsa satírica també es fa present per carnaval

>La tela del carnaval

>Disfresses recurrents i esporàdiques

>Rua de les 1.000 disfresses a l'Espluga

>Les disfresses més «freakies», al Delta

>Abans de pobre, i ara tradició

>Desenvolupa els sentits

>Un poble del Montsià amb l'esperit de carnaval a la sang

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.