Un dels elements que han caracteritzat el carnaval de Reus des de fa uns anys són les revistes satíriques. Tot i que en els últims anys el nombre de revistes ha anat disminuint, encara hi ha publicacions que, de manera anònima, critiquen i satiritzen les actuacions de l'Ajuntament o de les diferents associacions i personatges públics de la ciutat.

Una de les revistes amb més èxit és ¡Vergüenza!, que amb una línia irònicament retrògrada comenta els fets que han passat a Reus durant l'any o en les últimes setmanes. En el número d'aquest mes de febrer critica, amb el vocabulari propi de qui recorda la dictadura com un temps millor, l'actuació del polèmic regidor Ariel Santamaria. A més, també guarda espai per a una editorial en què es critica la també regidora Pilar Pérez per la seva manera de vestir.

Una altra publicació amb trajectòria és La Veu de l'Anzame, que enguany fa burla de les lleis d'ensenyament i de la caiguda d'una pedra de la Casa Navas i l'acordonament de seguretat posterior per part de la policia, per posar només un parell d'exemples. També té força tirada la publicació anomenada Té la Mà Maria. Amb l'any jubilar de Tarragona com a eix principal de les burles, també comenta alguna proposta del regidor Ariel Santamaria a l'Ajuntament de Reus.

Totes aquestes publicacions també se serveixen de les noves tecnologies, i gràcies a l'existència de blocs com El quiosc del carnestoltes, es poden permetre publicar més d'un número cada carnaval. En el cas d'aquest any, les tres publicacions esmentades han penjat a la xarxa almenys dos números.

En general, són publicacions que s'afegeixen a l'ambient de carnaval i que mantenen l'esperit de crítica a qui governa que caracteritzava aquestes festes anys enrere.

Ja sigui a través de les accions empreses per l'Ajuntament o a través de la figura dels regidors, aquestes revistes
anònimes ja són típiques d'aquestes dates com un element més de la festa.