| |||||
|
|||||
|
dissabte, 19 de juliol de 2008 > El «Boss» es llança a la conquesta del Camp Nou amb un repertori d'impacte
Bruce Springsteen i la E Street Band congregaran avui i demà 150.000 espectadors en el seu retorn a CatalunyaGUILLEM VIDAL. Barcelona Després de dues visites els últims anys amb la Seeger Sessions Band i una tot sol en un concert acústic per presentar Devils & Dust, Bruce Springsteen actuarà avui i demà a Barcelona amb la millor companyia que ha tingut mai: la E Street Band. 150.000 persones ocuparan aquest cap de setmana el Camp Nou, on el Boss, segons el que es desprèn del que ha anat fent en aquest segon tram de la gira mundial de Magic, protagonitzarà dos concerts amb notables diferències entre l'un i l'altre. Probablement, Elliott Murphy s'afegirà a la banda de Springsteen en el concert d'avui i Jackson Browne, que com cada estiu passa uns dies al pis que té a la vila de Gràcia, en el de demà. En cada concert s'hi escoltaran una trentena de temes durant tres hores, amb un bon regiment de clàssics.
Amb el teclista Danny Federici mort a l'abril i l'espatlla del saxofonista Clarence Clemons cada cop més adolorida, Bruce Springsteen pot constatar que la E Street Band, després de 35 anys d'existència i com tot en aquesta vida, té data de caducitat. Cada concert d'aquesta gira, en certa manera, és abordat pels seus protagonistes com una festa que, encara que no ho sigui, podria ser l'última, i els fans més fidels de Springsteen reben com a regal un repertori que sembla decidit en assemblea per l'equip directiu de l'Stone Pony, el club oficial de fans del Boss a l'Estat espanyol. Qui tingui previst anar les dues jornades del Camp Nou i no només a una pot estar convençut que, com va ser el cas de Tom Waits a principis de setmana, veurà dos recitals substancialment diferents. «En aquesta gira, Bruce va agafant pancartes del públic en què se li demana que interpreti determinades cançons i, a vegades, modifica el repertori en funció d'això. Està molt pendent de l'audiència i, a Sant Sebastià, va treure una noia que diria que és catalana a l'escenari a ballar. Són tres hores al màxim», explica el badaloní Víctor Herrero, que dimarts va assistir al concert del País Basc i, dijous, al de Madrid. D'altra banda, el que indubtablement és tot un detall per als qui creuen que Bruce Springsteen ha perdut ímpetu en els seus últims discos d'estudi (en els directes ja són molt pocs els qui gosen discutir-li res) és que de Magic, el seu últim disc, que encara no ha presentat a Catalunya, no en solen sonar més de tres o quatre peces. En canvi, de rareses se'n poden escoltar a grapats: a Hèlsinki, en ple mes de juliol, va sonar Santa Claus is coming to town; a París, el de Nova Jersey va interpretar For you tot sol al piano, i a Milà, una altra ciutat on els seguidors del Boss estan convençuts que Springsteen els estima més que ningú, el concert va iniciar-se amb una versió del Summertime blues d'Eddie Cochran i va acabar, tres hores més tard que és el que duren els recitals en aquesta gira, amb una altra adaptació: Twist and shout, reclamada per un fan mitjançant una pancarta. El fet que els dos concerts de Barcelona signifiquin el punt final a una gira europea de 23 concerts es pot traduir, a més, en sorpreses extra. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|