Als fans catalans de Bruce Springsteen «els cabreja l'estigma de fan esbojarrat incapaç de raonar les coses que circula sovint en els mitjans». Són capaços, també, de reverenciar altres icones a més «del Bruce», que a Catalunya únicament és per a uns quants «l'Springsteen» i per a quasi ningú «el Boss». I la consideració que Barcelona és un dels nuclis springsteenguistes més importants d'Europa no és només un complement ideal per a la campanya del Visc-a Barcelona sinó que se sosté en fets demostrats.

Són algunes de les conclusions a les quals han arribat Jordi Bianciotto, Mar Cortès i Josep Antoni Vilar a El fenomen Springsteen (ed. Ara llibres), un llibre per al qual han entrevistat 141 exemplars d'aquesta particular espècie humana que són els fans catalans del músic de Nova Jersey. «Volíem centrar-nos en què ha fet Bruce Springsteen per a la gent, no pas en un recull de freakades ni proeses de fans que es passen la vida de gira amb el sac de dormir. Als més malalts no els hem volgut», assenyala tanmateix Bianciotto. I què ha fet, doncs, Bruce Springsteen per a la gent? «Hi ha testimonis colpidors –apunta Cortès–. El que ho és més és el d'un que diu que en morir els seus pares i germans, intuïm que d'un accident, va arribar a casa amb necessitat de pau i es va posar a escoltar l'Springsteen.»

A El fenomen Springsteen, s'hi confessen personatges coneguts: el cineasta Manuel Huerga adverteix que els nord-americans ens tenen la ment «colonitzada» però que amb l'Amèrica que representa Springsteen ell ja s'hi conforma, mentre l'escriptor Jordi Sierra i Fabra recorda com l'èpica d'una tot just estrenada Born to run el va atrapar amb un entrepà a les mans en un bar de Sants. Això sí, a ningú se l'entrevista per cap altre mèrit que el de ser un fan apassionat de Bruce Springsteen. «És un fenomen molt transversal –constata Vilar–. Hi ha gent de totes les edats, condicions socials, culturals i laborals.» I n'hi ha, fins i tot, que es mantenen en l'anonimat que proporciona un pseudònim. De qui es volen amagar? «La gent diu autèntiques mentides a la feina per poder anar a concerts –els justifica Cortès–. Alguns tenen càrrecs de rellevància, i consideren que caurien en desprestigi si es descobrís que són tan freakies.»

Més preguntes. Els fans de l'autor de Human touch són tan indulgents com sembla? «El fan català sap trobar-li els punts febles –rebat Vilar–. L'adoració cap al seu ídol no és absoluta.» Està ben vist ser-ne un acèrrim seguidor? «No –contesta Cortès–. Hi ha una frase del llibre que m'encanta, que és que ser fan de Springsteen no és compatible amb l'esnobisme.» I la del milió: Barcelona és per a Springsteen tan important com es diu? «Hi ha gires que han començat aquí, a vegades ha tocat a l'Estat fent-ho només a Barcelona i existeix el DVD del Live in Barcelona», posa com a exemples Bianciotto. «El fenomen existeix –es conclou en el llibre–; és real, i participar-ne no és ni ingenu ni provincià.» 150.000 fans en deixaran a partir d'avui constància.