Amb el teclista Danny Federici mort a l'abril i l'espatlla del saxofonista Clarence Clemons cada cop més adolorida, Bruce Springsteen pot constatar que la E Street Band, després de 35 anys d'existència i com tot en aquesta vida, té data de caducitat. Cada concert d'aquesta gira, en certa manera, és abordat pels seus protagonistes com una festa que, encara que no ho sigui, podria ser l'última, i els fans més fidels de Springsteen reben com a regal un repertori que sembla decidit en assemblea per l'equip directiu de l'Stone Pony, el club oficial de fans del Boss a l'Estat espanyol. Qui tingui previst anar les dues jornades del Camp Nou i no només a una pot estar convençut que, com va ser el cas de Tom Waits a principis de setmana, veurà dos recitals substancialment diferents. «En aquesta gira, Bruce va agafant pancartes del públic en què se li demana que interpreti determinades cançons i, a vegades, modifica el repertori en funció d'això. Està molt pendent de l'audiència i, a Sant Sebastià, va treure una noia que diria que és catalana a l'escenari a ballar. Són tres hores al màxim», explica el badaloní Víctor Herrero, que dimarts va assistir al concert del País Basc i, dijous, al de Madrid.

REPERTORIS A LA CARTA
Analitzem repertoris. A Oslo, on la banda va fer també un doblet fa uns dies, Springsteen va interpretar trenta cançons cada dia. Doncs bé, només dotze temes es van repetir en els dos concerts. Veterans com ara el Boss, Tom Waits i Bob Dylan, els repertoris dels quals són en bona part imprevisibles, hauran demostrat aquest estiu als Països Catalans que els artistes que cada dia repeteixen el mateix guió, si s'avorreixen, és perquè volen. A Noruega, Springsteen i companyia van encetar el primer dia amb Night i el segon, amb Two hearts, temes amb què reivindiquen el vessant menys obvi d'obres majestuoses com ara Born to run i The river, que en aquest tour es repassen generosament. Ara bé, compte amb les travesses. A Göteborg, una plaça springsteeniana forta a Europa en dura competència amb Barcelona, l'escollida per emprendre les tres hores de concert va ser Born in the USA i, a Sant Sebastià, segurament perquè la seva dona Patti Scialfa acabava d'arribar dels Estats Units per sumar-se a la gira europea, Tunnel of love. Una curiositat: l'hora d'arribada del vol de Scialfa coincidia amb l'inici del concert de Tom Waits al País Basc, cosa que impossibilitava un encontre atòmic.

D'altra banda, el que indubtablement és tot un detall per als qui creuen que Bruce Springsteen ha perdut ímpetu en els seus últims discos d'estudi (en els directes ja són molt pocs els qui gosen discutir-li res) és que de Magic, el seu últim disc, que encara no ha presentat a Catalunya, no en solen sonar més de tres o quatre peces. En canvi, de rareses se'n poden escoltar a grapats: a Hèlsinki, en ple mes de juliol, va sonar Santa Claus is coming to town; a París, el de Nova Jersey va interpretar For you tot sol al piano, i a Milà, una altra ciutat on els seguidors del Boss estan convençuts que Springsteen els estima més que ningú, el concert va iniciar-se amb una versió del Summertime blues d'Eddie Cochran i va acabar, tres hores més tard –que és el que duren els recitals en aquesta gira–, amb una altra adaptació: Twist and shout, reclamada per un fan mitjançant una pancarta.

El fet que els dos concerts de Barcelona signifiquin el punt final a una gira europea de 23 concerts es pot traduir, a més, en sorpreses extra.

UN PARELL DE CONVIDATS
No hi ha res confirmat oficialment, però a la festassa d'aquest cap de setmana a can Barça s'hi podrien sumar dos rockers que ja fa temps que són amics de Springsteen. Avui, podria pujar a l'escenari Elliott Murphy, que no sol fallar mai en els concerts que el Boss fa a París i que, ahir, va actuar a Mataró. En tancar aquesta edició, era una incògnita saber si, tal com s'aventuraven a somiar uns quants fans, Springsteen apareixia per sorpresa a la sala Privat. Demà hi ha qui confia que ho faci Jackson Browne, que fa dos estius, aprofitant les seves visites regulars a Catalunya, ja va exercir de special guest en el concert de Crosby, Stills & Nash.