Serà l'estació més gran de la ciutat, amb 17 vies de tren –vuit per a les línies C1 i C2 de rodalies i nou per al tren d'alta velocitat (TAV)–, dues estacions de metro, una per a la futura línia 9 del metro i una altra per a la prolongació de la línia 4, quatre grans blocs d'aparcaments amb capacitat per a 2.600 vehicles, una estació d'autobusos amb capacitat per a 77 autobusos i vestíbuls interconnectats per canviar de transport sense haver de sortir de l'estació. Tot això subterrani. En la superfície es faran diversos edificis d'ús terciari i hoteler.

Fa anys que els terrenys ferroviaris de la Sagrera estan en desús. Només Correus hi manté una mínima activitat, i l'abandonament de la zona va facilitar que s'hi instal·lés el campament de barraques de la Perona fins a mitjan dels anys vuitanta. Ahir, el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, el conseller Joaquim Nadal i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presidir la reunió del Consorci Alta Velocitat Barcelona, en la qual es va acordar l'inici imminent dels enderrocs de les 30 naus i edificis de l'estació de mercaderies de la Sagrera i la redacció del projecte executiu de la primera fase de la futura estació d'alta velocitat. Al juny, es vol tramitar el projecte de cobertura de les vies entre la Sagrera i Trinitat.

LA «TESI» DEL 2009
El calendari oficial perquè l'alta velocitat arribi a la Sagrera (i d'allà fins a la frontera) continua sent el 2009, tot i que cada cop es diu amb la boca més petita. «La tesi amb què es treballa al ministeri és que tot estigui durant el 2009», va dir Morlán després de la reunió. El que no estarà enllestit és l'estació en el seu conjunt. S'hauran construït algunes andanes i una mínima infraestructura perquè els trens s'hi puguin aturar, però el conjunt de l'edifici, amb zona comercial i hotelera a dalt, no estarà a punt. El ministeri va arribar a plantejar-se que els trens passessin de llarg de la Sagrera els primers anys, fins a tenir tota l'estació a punt. Però aquesta opció es va descartar ahir.