Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

Alfred Bosch

27.06.2015

Carta a Ada Colau

Ens quedem a l’oposició però fem un gest puntual de bona voluntat en la investidura. Aquesta va ser la decisió que, després de consultar la militància reunida en assemblea, et vaig fer arribar des d’ERC de Barcelona. L’últim que voldria és lamentar aquella aposta, però precisament per evitar-ho penso que haig de fer-te arribar un avís cordial i benintencionat.


Poc abans de la investidura et vaig explicar el nostre vot favorable, amb arguments clars; no compartíem prou els respectius projectes per a compartir acció de govern, i en canvi enteníem que calia allargar-te la mà com a guanyadora de les eleccions (com vam fer el 2011 amb Xavier Trias). En el vostre cas, hi tenim coincidències gens menors. Combatre la pobresa i les desigualtats n’és la més important.


Una altra complicitat destacada amb Barcelona en Comú passa per l’ètica política. La radicalitat democràtica, la transparència, la regeneració i la participació. És a dir, un conjunt de maneres i conviccions que podríem anomenar Nova Política. Vam pensar que amb vosaltres veuríem una manera més justa i oberta de representar els ciutadans.


Al cap de pocs dies, et confesso que ens trobem amb alguns indicis que ens amoïnen. Creiem que el funcionament intern de l’Ajuntament (les comissions, els districtes, els recursos i equips de treball…) no es consensua prou amb els representants de l’oposició. No podem oblidar que el partit de govern, Barcelona en Comú, té 11 regidors dels 41 que tenim al consistori. És d'esperar, doncs, que l'actitud cap a la resta de grups municipals que som a l'oposició sigui més dialogant. Tampoc no podem córrer el risc que una relació personal o de partit pugui arribar a pesar més que la relació d’entesa política entre portaveus de les formacions emergides de les urnes.


Tots els vots valen igual, acabin al govern o a l’oposició, i és per això que seria recomanable un tracte exquisit cap a les demandes de tots els grups pel que fa a condicions de treball i de funció representativa. Els electes han de poder dur a terme les seves tasques de forma digna i eficient, i em sembla evident que això passa per trobar el màxim consens en allò que afecta el funcionament bàsic de la democràcia.


Si alguna cosa em va decebre especialment en el meu pas pel Congrés dels Diputats de Madrid, va ser la tendència constant a trepitjar els drets dels representants de l’oposició. La gent del PP van explotar la majoria absoluta per invalidar grups, per vetar diputats a les comissions, per censurar rodes de premsa i per fer-se una institució a mida.


Ni tu ni BeC enteneu la cosa pública d’aquesta manera, i ni tan sols disposant de majoria absoluta mai no estaríeu temptats d’actuar de forma desconsiderada amb les legítimes necessitats de l’oposició. A més diria que, en general, la tònica dels alcaldes anteriors de Barcelona ha estat la de la cortesia extrema amb els electes que comporta, al capdavall, mantenir deferència cap als seus electors.


És per tot plegat, benvolguda Ada, que et demano que aquesta arrencada de mandat sigui especialment generosa en els acords i molt particularment respectuosa amb tants milers de ciutadans que van votar opcions diferents de la vostra. En democràcia, una foto en comú sempre tindrà més força democràtica que un 'selfie'.

Editorial