Opinió

Jaume Subirana

08.04.2014

S'ha obert la veda

Perdoneu-me, però la notícia del dia no és al Congreso de los Diputados: això sabem tots com anirà, quin valor té i més o menys a on ens durà. La notícia del dia surt en lletra petita a VilaWeb i és la condemna per part de l'Audiència espanyola a un any de presó i set anys d'inhabilitació de dos bastoners d'una colla de Gràcia que van exhibir dues fotografies de dues presoneres durant els actes de la Diada de 2012 a Barcelona. No van fer cap mal, no van trencar res, ni tan sols van dir res: mostraven dues fotos. Com els quioscos de Madrid mostren retrats de Franco o tants carrers de Cantàbria lluen el nom de reconeguts genocides. Però a aquests dos els han condemnats. Com es condemnarà a partir d'ara, d'acord amb la llei feta a mida per la majoria absoluta del PP, les escoles balears en què pengi una senyera (si Jaume I o Ramon Llull o Joan Alcover o Francesc de Borja Moll alcessin el cap!).

Un any de presó per haver ensenyat una foto: aquesta és la notícia, que enllaça amb l'altra d'ahir en què l'alcaldessa de Cabrils va haver d'anar al jutjat a defensar-se perquè volia cedir el padró a la Generalitat (l'estat això no ho fa mai, ni les grans companyies d'energia o de comunicacions) denunciada per un vilatà que diu que sent que s'atempta contra el seu dret a la intimitat. I aquesta altra notícia enllaça amb les de demà i de demà passat en què un i un altre responsable d'Òmnium, de l'ANC, d'un diari o ràdio, d'una editorial, d'una festa popular o d'una escola pública hauran de donar explicacions i seran condemnats i al cap d'un temps acabaran anant a la presó per denúncies de l'escamot incendiari (ells es diuen ignífugs) contra el nacionalisme català en què se sumen espanyolistes amb americana, sindicats d'extrema dreta, partits 'nacionales' que cotitzen a l'alça, capçaleres subvencionades i agències estatals d'índole diversa, tots preocupats per aturar el feixisme i la rentada de cervells a Catalunya.

Dies enrere m'ho advertia un amic basc ben informat: 'Nosaltres fa anys que ho hem d'aguantar, ara us toca a vosaltres.' Denúncies, judicialització, manipulació, imatge desvirtuada d'una societat suposadament violenta i violentada, difamació mediàtica, condemnes pel fet de pensar o opinar contra la constitució espanyola, de ser amic d'algú, d'haver-hi compartit taula o micròfon, bufetades o tortura (sí, a Espanya es tortura). No sé si això és bo o és dolent. Sí que sé que fa una mandra infinita, i que m'entristeix d'imaginar el país en què hauran de viure durant els anys vinents les meves filles. Un país en què la majoria, la llei, els mitjans i les armes són tots a la mateixa banda, i aquesta banda és qui dicta què volen dir les paraules del diccionari: diàleg, unitat, concòrdia, justícia. I qui decideix quan s'obre la veda i quan es tanca.


 


Article publicat originalment al bloc de l'escriptor.

Editorial