Opinió

Empar Marco

21.01.2014

Volen fer-nos caminar cap al barranc

Internet s'ha convertit en el refugi dels mitjans catalans. TV3 en la web. I ara també Catalunya Ràdio. L'aparell de ràdio a la vora de la dutxa ja no parla català, ni el del cotxe, ni cap. Ni tampoc parla en valencià. En la majoria de cases encara hi ha Canal 9 sintonitzat, i apareix el negre; i el Nou 24, i torna a aparèixer el negre; i Punt 2, i torna el negre. Tot fosc. I tot en castellà. Però el País Valencià parla valencià. En parlen a Castelló i a Gandia i a Sueca i a Burjassot... I el govern valencià arrabassa els drets de tots els valencianoparlants. Expedients, sancions, advertències. Tot per a obligar, per a fer caminar la gent cap al barranc. A còpia de decrets, de lleis inútils i insòlites. No som en els anys cinquanta. Hem lluitat per les llibertats, per l'autonomia, per la cultura. Per la nostra cultura. La que compartim amb els catalans de Reus, de Figueres, amb els menorquins de Ciutadella. Ningú no es pot quedar indiferent.


Alberto Fabra ha passat de ser el defensor dels mitjans de comunicació ('Sembla mentida que en el segle XXI es limite la possibilitat que les persones elegim el mitjà que desitgem sintonitzar', deia en el seu Facebook quan Francisco Camps va tancar TV3), a ser el botxí de Canal 9, de Ràdio 9 i ara de Catalunya Ràdio. Darrere les excuses de legalitat, s'amaguen velles estratègies electorals que juguen amb els sentiments de les persones. Ràbia és l'expressió que més hem sentit avui. Desemparança, tindrem demà. Furte les paraules a una amiga: cavalquem de derrota en derrota fins a la victòria final. Tant de bo puguem dir Amén.


 


Empar Marco, corresponsal de TVC al País Valencià

Editorial