Opinió

Alà Baylac Ferrer

06.06.2013

Alà Baylac Ferrer: 'Per primera vegada la llei preveu l'ensenyament bilingüe'

Per primera vegada dins la llei d'educació francesa surt el concepte d'ensenyament bilingüe i això per nosaltres és positiu. De fet, tots els passos i intervencions que hem fet des de l'APLEC als elegits i parlamentaris nord-catalans han estat en el sentit d'introduir aquesta esmena a la llei. El fet que s'hagi acabat intoduint finalment en segona lectura a l'article ja és un petit progrés, perquè és la primera vegada que la llei de l'escola integra en el cos legislatiu, i no a còpia de circulars ministerials ni reglamentacions, la idea de l'ensenyament bilingüe. I això és positiu.


Ara, que després això s'apliqui, ja és una altra història. A França, cada vegada que hi ha una menció d'alguna cosa relativa a les llengües regionals, després sempre apareixen sentències del Tribunal Constitucional, del Consell Constitucional, del Consell d'Estat..., que diuen que allò no és vàlid. A la mateixa llei del francès, la llei Toubon, hi ha un article que diu que no va en contra de les llengües regionals, però el Consell Constitucional va dir que no era vàlid. Caldrà veure, doncs, com s'aplicarà.


Sigui com sigui, és positiu perquè per primera vegada en la nova llei de l'escola es preveu la possibilitat que hi hagi un ensenyament bilingüe: de fet, es regularitza aquest ensenyament bilingüe, perquè ja existia. I a més s'hi explicita que s'afavorirà l'ensenyament de les llengües regionals (cosa que mai no s'havia posat tan explícitament) i que s'informarà les families d'aquesta possibilitat (tampoc no constava fins ara). Tot això és positiu en el sentit d'afavorir el que ja existeix i d'intentar de donar un senyal positiu en favor de l'ensenyament de les llengües regionals i sobretot de l'ensenyament bilingüe.

La llei no esmenta, amb tot, la immersió lingüística. I no és estrany que no s'hagi inclòs finalment dins la llei, perquè en el marc legal francès la immersió es considera que va en contra i és incompatible amb la constitució. L'ensenyament immersiu no entra ara ni entrarà a l'ensenyament públic en els anys vinents perquè el govern s'ha fet enrere de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i també de fer una llei de llengües regionals, justament dient que seria massa complicat i que va en contra de la constitució per la qüestió tant de la immersió com pel fet que es considera que hi ha una sola llengua, el francès. Per exemple, l'Assemblea de Còrsega acaba de votar l'oficialitat del cors i això serà invalidat automàticament quan arribi a París.

En aquest sentit, cal dir que la llei no afectarà les escoles immersives privades, com la Bressola, perquè encara que siguin concertades, són fora del sistema educatiu públic. No són estrictament legals des del punt de vista constitucional aplicant la immersió, però el Ministeri d'Educació continua pagant-ne mestres i no dient res. És la situació de sempre de França, que ni fa l'una cosa ni l'altra.

Per l'ensenyament immersiu, doncs, no canviarà gran cosa amb la nova llei, però sí que és un senyal positiu i favorable per a l'ensenyament diguem-ne extensiu i l'ensenyament bilingüe dins l'escola pública, de la maternal al batxillerat. Ara, com s'aplicarà després, ja ho veurem, perquè un desenvolupament real i efectiu implicaria que l'administració educativa jugués veritablement el joc i no n'entrebanqués el desenvolupament efectiu. A Catalunya Nord hi ha ara mateix un 5% d'alumnes en ensenyament bilingüe i si es demana a la gent, hi ha entre un 40% i un 50% d'opinions favorables. I de què depèn que es desenvolupi? Doncs que l'administració el desenvolupi, justament: que contracti la gent, que posi les places de professors de primària que calgui a concurs, etc. I això no ho fa. I no depèn tant de la llei com d'una voluntat política a escala ministerial i d'una aplicació d'aquesta voluntat política en l'administració educativa, que sempre és comparada a França amb un mamut: són un milió de funcionaris, molt formats amb esquemes jacobins i els valors republicans, i per tant hi ha resistència a tots els nivells, des de les mateixes escoles fins a sindicats, passant per federacions de pares i mares d'alumnes, inspectors... Per tant, que es densevolupi de veritat depèn de l'aplicació que se'n farà. I això canvia d'un lloc a un altre, perquè és veritat que hi ha llocs com Còrsega i Alsàcia on una més gran pressió social i institucional local fan que el ministeri dediqui més esforços a permetre i desenvolupar l'ensenyament bilingüe.

Alà Baylac Ferrer és vice-president de l'Associació per l'Ensenyament en Català (APLEC) i professor a la Facultat de Català de la Universitat de Perpinyà

Editorial