Opinió

Francesc Ricart

11.05.2013

Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja

El nom no fa la cosa: ho diuen els qui no donen importància a un fet tan poc rellevant com és canviar la denominació de català per una altra de referida al mateix sistema lingüístic. Dir LAPAO on volien dir 'xapurriat' per no dir-ne, simplement, català... Són els mateixos que diuen que s'ha de dir 'Comunidad Valenciana' al País Valencià. Ves per on.


Nosaltres, el moviment associatiu de la Franja, vam saber com era d'important guanyar la denominació de català per a la llengua que parlem a les comarques que la componen; per cert, la Franja és un invent que penja d'aquest fil tan potent que és la llengua comuna que ens identifica. Només per això existeix la Franja i només des d'aquesta condició --la de ser catalanoparlants i, doncs, catalans-- ens reconeixem. La dificultat rau ací mateix: com pot ser que uns catalanoparlants siguin aragonesos?


Sens dubte que vestir-nos de llengua catalana --superant l'ominós 'xapurriat'-- sempre ha estat un 'casus belli' per als aragonesos i, des de fa temps, des de sempre, ens han combatut. Si algú en dubta, que escolti les intervencions dels representants del PP i del PAR a les Corts de l'Aragó en la defensa de la llei: 'La fem, la llei, perquè els nostres aragonesos de la Franja no parlin allò que els diuen que parlen i perquè no se sentin allò que volen que se sentin.'


Així, doncs, no siguem ingenus i no emmarquem el conflicte en la cosa del nom perquè ens pot fer distraure d'allò que ens interessa i ens ha ocupat tant de temps: avançar cap a la recuperació i la dignificació del català a la Franja perquè recuperi tot allò que li ha estat escatimat històricament, tenint present que l'àmbit lingüístic català no pot perdre cap ni un dels territoris, per petit que sigui.


 


Francesc Ricart, Casal Jaume I de Fraga.

Editorial