Opinió
-
Hi caben a l'ANC, els del sí-no?
Lluís de Yzaguirre
08.07.2015
-
Europa: per una nova mirada dels processos d'independència
Gennaro Ferraiuolo
07.07.2015
-
El projecte de Mas: europeïtzar Catalunya?
Aleix Sarri
04.07.2015
-
A mi m’agradaria; ens hi posem?
Jordi Domingo
03.07.2015
-
Unitat-diversitat el 27-S: ara, a totes
Ernest Maragall
01.07.2015
-
La incompetència política aplana el camí cap al Grexit
Barry Eichengreen
30.06.2015
-
L'efecte mirall
Grup GELA
30.06.2015
-
Carta a Carolina Punset d’una aldeana valenciana resident a Nova York
Neus González
30.06.2015
-
Ara el poble grec decidirà, perquè el referèndum de Tsipras és un moviment encertat
Marianna Fotaki
30.06.2015
-
Catalunya erosiona els lideratges
Bernat Joan
28.06.2015
-
Carta a Ada Colau
Alfred Bosch
27.06.2015
-
L'home de la Colau, la dona del Cèsar i el rum-rum
Assumpció Maresma
26.06.2015
-
Punset, enviada de l’espanyolisme catalunyès
Josep Albinyana
26.06.2015
Jorge Romance
09.05.2013
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Fa bells anyos, en un acto d’homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d’o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d’Aragón, Gustavo Alcalde, d’o PP, preguntaba a qui recibiba l’homenache “si el dialecto en qué había hablado era de la zona”. L’homenacheau heba feito parti d’a suya charrada en aragonés, en l’aragonés d’a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.
A realidat plurilingüe d’un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d’ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d’os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d’a suya zaguera lechislatura t’aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d’as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d’os suyos fablants. Dreito a l’amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d’asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d’as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a a os criterios de normalización, sin presencia dillá d’a aqueferada y activa sociedat civil que l’ha feito pervivir contra l’odio, o disprecio y as prebatinas t’amagar-la d’as politicas publicas.
Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d’os 45000 fablants d’o catalán y d’os 20.000 de l’aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombre d’as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d’antis.
Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista luenga sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas...Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L’aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d’acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d’una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d’una luenga. Pero que con o sin lei l’aragonés pervivirá ye cosa nomás que d’os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d’os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l’aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.
Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol.
Podeu trobar la traducció en català ací.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015