Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

Mercè Pinya

26.11.2012

Mercè Pinya: 'El sobiranisme plural'


Mallorca és més a prop d'Ítaca, però només perquè geogràficament és més a l'est.


Les retallades han passat més factura a CiU que no semblava a priori. El cas és que, tot i que ha perdut dotze diputats, CiU, ha guanyat les eleccions i això, en una situació de crisi en què la cosa habitual és el càstig contundent, és inèdit. Tot i la patacada, CiU dobla la segona força. Però si ningú havia identificat el projecte sobiranista de Catalunya amb Mas, anava errat, i eludia allò que enriqueix la democràcia, que és la pluralitat. El que ha dit Catalunya és que el sobiranisme no es unívoc, i que el camí cap a la independència no és patrimoni de la dreta nacionalista.


L'avantatge dels líders és que tothom es fixa en ells. I l'inconvenient, si vénen mal dades, és exactament això mateix. Imagín que a l'estranger i a fora de Catalunya, també a les Balears, es llegirà el retrocés de CiU com un fracàs del projecte independentista de Mas.


Els resultats electorals de Catalunya són una bona notícia o no per a les Illes Balears? És la pregunta que s'ha anat repetint entre els illencs adesiara. La Mallorca que jo conec, la Mallorca a què jo pertanc, ha mirat amb enveja sana aquests comicis. Per moltes raons, però sobretot perquè la Mallorca que s'estima a si mateixa és capaç de veure, en prop de dues terceres parts del parlament de forces sobiranistes, un bri d'esperança en l'època de negació obscurantista, d'autodestrucció i d'etnocidi que viu per mor de la majoria prepotentíssima de José Ramón Bauzá.


Fins a quin punt ha pesat el factor econòmic en els resultats històrics de l'independentisme? Fins a quin punt ha calat la sensació de mal negoci, d'estafa, de maltracte perpetu en l'electorat català? Segurament, en gran mesura. Ara, alguna cosa més ha d'haver succeït, si recordam que a les Illes Balears tenim el trist honor de ser també líders en dèficit fiscal i en manca d'inversions del govern de Madrid. Aleshores, la pregunta és: per què a les Illes Balears això no s'ha articulat en un discurs polític arrelat en la societat? Actualment aquestes posicions només han estat reclamades per l'esquerra nacionalista (PSM-IV-ExM), una part de la qual no té ni representació parlamentària (Esquerra), i la dreta nacionalista, de moment, brilla per la seva absència tot i l'incipient naixement dels regionalistes de Font i Melià.


Crec que la principal diferència respecte de Catalunya és el grau de maduresa democràtica que s'ha demostrat en diferents episodis. N'és un el fet que els dos milions de persones que varen sortir al carrer l'11-S es dirigissin al parlament, la seu de la sobirania popular. I això, en un moment de crisi profunda de la democràcia, és un factor molt important a tenir en compte perquè significa que el poble vol canviar aquelles coses que detesta del sistema des de dins. N'és un altre l'avançament de les eleccions per Mas, recollint la voluntat popular, tot i que això no hagi revertit en un rèdit electoral. Una voluntat democràtica que contrasta, tristament, amb les actuacions caciquistes i corruptes d''uns pocs empresaris hotelers balears --el poder real a l'ombra-- que la justícia ha enxampat pagant factures de les despeses electorals de Jaume Matas. Just després d'aquella 'victòria', va eliminar un impost que el 90% dels balears aprovaven: l'ecotaxa. Un exemple ben diferent de la voluntat del poble i de les decisions dels governants.


El triomf del 'tanmateix', de la corrupció i del menyspreu dels governants, situen les Balears molt lluny d'un procés similar al català: el 80% del parlament és controlat pel PP i pel PSIB, a les Illes, però caldrà veure si el desgast de la crisi econòmica afavoreix un canvi en l'autoestima balear i el discurs nacionalista arrela. I una altra incògnita. Com es traduirà la irrupció de la CUP a tots els Països Catalans? A les Balears, on l'esquerra nacionalista si no es presenta en coalició no té res a fer, veurem com s'articula una eventual CUP illenca.


Els catalans han pogut, aquest històric 25-N, decidir què volen ser de grans. I com ho volen fer. Record les emocionants imatges de l'11 de setembre. I en especial una em retrona al cap: l'entrada dels membres de l'ANC al parlament. El primer missatge dels manifestants era per als seus dirigents, perquè els convocants tenien molt clar que, per a canviar el sistema, cal anar des del carrer fins a les institucions. Per molt que alguns, aprofitant els nombrosos motius que hi ha de desencís, insistesquin a dir-nos que no hi ha res a fer, tan sols quan creiem en la política, la dels grans moments, passen coses grans. Mas ha perdut. Però ha guanyat el projecte sobiranista plural. I la política. Amb majúscules.


Mercè Pinya, periodista

Editorial