Opinió

Joan-Lluís Lluís

31.10.2012

Joan-Lluís Lluís: 'Català no elector cerca elector indecís'


Amic, amiga, ets elector regularment empadronat a Catalunya però no saps qui votar el 25 de novembre? Ets part d’aquest 17% de ciutadans catalans que, segons les enquestes, encara resten indecisos? Jo sóc un català de fora del Principat i, per tant, no podré votar en aquestes eleccions tot i tenir-ne moltes ganes, perquè sento aquest Principat tan meu com tens el dret de sentir teva aquesta Catalunya Nord on visc. Tu i jo, ja ho veus, ens podem entendre. I per això, públicament i honradament, et proposo que fem un tracte: trobem-nos, xerrem, comparem i decidim plegats qui votaràs. Així tu t’hauràs tret el maldecap d’aquesta indecisió que genera mala consciència (el món sol ser poc indulgent amb els indecisos) i jo podré viure gairebé de primera mà la sensació embriagadora d’haver participat en aquestes eleccions sense parió. Ens trobem on et vagi bé, pago jo el cafè o la cervesa. O el vodka martini, que no és hora de regatejar.


I si al final de la nostra conversa encara dubtes o et fa mandra acabar de tancar el tracte (la mandra, potser ho saps, és la coartada de moltes vel·leïtats), anem més lluny en l’associació i fem un bescanvi que sigui mútuament profitós: em deixes decidir qui votaràs i jo t’ofereixo... no ho sé, això s’ha de negociar (tampoc no t’esperis grans meravelles). Sí, anem més lluny, ja deus saber que aquestes eleccions són fonamentals no solament per a Catalunya sinó també per al conjunt dels Països Catalans. I per això serem molts, d’aquests que envoltem Catalunya, a esperar amb ànsia i confiança els resultats dels comicis, amb ganes de flastomar tot comptant les hores perquè el temps passa massa lentament. Aleshores, benvolgut indecís, si finalment fas el pas i et desplaces fins al col·legi electoral, pensa que el teu vot, sigui quin sigui, comptarà per a molts, i per això has de pensar-hi bé, que la independència dels uns serà aigua de vida per a molts altres. De fet, des d’ara tu i jo ja podem quedar, també, per a l'etapa següent, la de debò, la del 'sí' o 'sí', que no toca més remei que ser lliures: directament, com tu; o per osmosi, com jo i tants.



Joan-Lluís Lluís, escriptor (@Joanlluislluis)

Editorial