Opinió

Bernat Joan

10.10.2012

Bernat Joan: 'Oficialitat asimètrica'

Una Catalunya independent podrà fer una política lingüística molt més oberta, agosarada i flexible que no una Catalunya autònoma dins l’estat espanyol, perquè la pressió sobre el català serà de tipus diferent. L'actual suposada cooficialitat discrimina el català. I durant aquests últims tres segles la raó fonamental per a poder prescindir de la llengua catalana ha estat que 'estamos en España'. La independència tritura aquest discurs i obre tot un ventall de noves possibilitats.


La meva proposta és l'oficialitat asimètrica. És a dir, el que ha de quedar clar quan arribi la independència és que el català ha de ser la llengua nacional prioritària del nou estat i, per tant, oficial. Tampoc no podem oblidar l’occità, llengua de la nostra minoria nacional històrica, de la Val d’Aran. De fet, el nou estatut ja va establir l’oficialitat de l’occità i el govern anterior va fer el desplegament legal de l’oficialitat de l’occità, a través de la llei de l’occità, actualment vigent.


Dit això, i vet aquí la asimetria, el castellà i l'anglès podrien ser llengües cooficials de grau menor, sobretot per a les relacions internacionals. Oficialitat en ritmes diferents. De fet, l'estat espanyol fa exactament això en detriment del català, però pretén que ens pensem que és una oficialitat a parts iguals. I sí, l'oficialitat del català i el castellà a parts iguals és un perill per al català. 


Però dotar d'un cert grau d'oficialitat el castellà i l'anglès seria una manera de posar la nostra europeïtat al mapa, de fer una clucada d’ull a la Unió Europea i d’accentuar el plurilingüisme amb reconeixement oficial a Catalunya.


Pensem que un país com Singapore (4 milions d’habitants, encabits en una gran ciutat asiàtica) té quatre llengües oficials: el malai, el tàmil, el xinès i l’anglès. El malai n’és la primera llengua, el tàmil és la d'una minoria històrica, el xinès la de la immigració més nombrosa i l’anglès la de la interconnexió amb el món.

Editorial