Opinió
-
Lliures, contra la seva història
David Fernàndez
31.07.2014
-
S'acosta tempesta
Albert Pont
30.07.2014
-
Els grups neonazis fan la feina bruta dels aparells oficials
Guillem Agulló
29.07.2014
-
El finançament i el País Valencià. No tantes llàgrimes i més empenta
Fran Ferri
29.07.2014
-
Fòrum 2004: cobra i vés-te'n
Gerard Horta
28.07.2014
-
Pujol i els seus fills, la mala consciència
Francesc-Marc Álvaro
26.07.2014
-
Quan Fabra entre a la presó, no ha d'entrar-hi sol
Vicent Marzà
23.07.2014
-
L'especial sensibilització catalana pel conflicte de Palestina
Joan Pérez i Ventayol
22.07.2014
-
'Aquest mes he pogut veure fins a quin punt són degradades les institucions valencianes'
Mònica Oltra
18.07.2014
-
'Si fóssim a Londres o Nova York, "Mar i Cel" seria sempre a la cartellera'
Joan Lluís Bozzo
17.07.2014
-
Judici a l’odi neonazi
Esteban Ibarra
14.07.2014
-
Les rebaixes de novembre i el rum-rum de l’engany
Gerard Horta
13.07.2014
-
We the radicals
Francesc Canosa
12.07.2014
Pau Alabajos
15.02.2013
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
La Primavera Valenciana va ser un cop de puny damunt la taula, un dir prou als abusos comesos. Però hi va haver un fet molt important: la gent va dir que els nostres xiquets no els tocassen: 'Ens heu fet una reforma laboral que ens deixa sense opcions, hi ha una corrupció flagrant, heu sostingut una política de grans esdeveniments i opulència econòmica, i ens retalleu als de sempre, als de baix, però tocar els nostres fills és traspassar la línia roja.'
Es van conjuminar molts factors que van fer que explotàs tot. I va ser una falta de responsabilitat que el govern enviàs la policia a sufocar les protestes d'estudiants de catorze anys i de disset d'una manera tan brutal. Perquè quan la policia va actuar, va haver-hi un cisma, un punt de no-retorn. La gent va eixir al carrer amb molta ràbia, amb ganes de solidaritzar-se amb els alumnes i de fer-los costat, sobretot quan el cap de la policia es referí als estudiants i manifestants com a 'enemics'.
Socialment, es va crear una consciència de l'autoestima que podia arribar a tenir la societat valenciana. Necessitàvem l'aire fresc d'aquelles manifestacions, que van descol·locar completament el govern valencià, i que es van apoderar una setmana sencera de la ciutat de València, sense que la policia pogués fer-hi res. Estaven desbordats per la magnitud de les protestes. I això significa que si ens organitzem i volem canviar les coses, si actuem en bloc podem combatre els abusos de corrupció i les retallades.
Els fets van ocupar Twitter i els mitjans de tot el món, i van posar una altra València en el mapa. On ha anat a parar tot allò? S'ha marcat un precedent. Des d'aleshores, cada volta que es comet un nou abús, hi ha unes organitzacions molt més cohesionades capaces de plantar-hi cara. No sé si es traduiria en una altra revolta com aquella, però ja no ens deixarem aixafar més. Estem preparats per a donar-hi una resposta cívica.
I tot allò encara no s'ha acabat: se n'han derivat processos judicials i sancions administratives a manifestants, i continuen les legítimes reclamacions de dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, que va ser qui va enviar la policia, i sobretot de Maria José Català, consellera d'Educació, perquè fou el motiu pel qual els estudiants eixiren a protestar. Recordem que es queixaven de la manca d'inversió en educació i de la manca de manteniment que han fet, per exemple, que fa poc en un col·legi de Santa Pola s'ensorràs el terra, o que caigués una placa del sostre del col·legi Cervantes de València, o que no hi haja calefacció en alguns instituts, ni paper higiènic. Tot això encara passa.
La gent se'n recorda molt, d'allò. La indignació va quedar molt marcada, i continua present. I això passarà factura al govern. Potser la Primavera Valenciana es va anar diluint en els mitjans de comunicació, però s'ha traduït en una organització més forta, amb més estructures i instruments per a respondre al govern, i la sensació de la gent és que en les properes eleccions tombarem el PP.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












