Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'

La proposta de Tobin és força antiga: neix els anys setanta. És significatiu que en tot aquest temps no s'hagi aplicat; i és que hi ha dificultats importants per a posar-la en pràctica. Els motius han canviat. Quan Tobin va proposar un impost a les transaccions internacionals era per a evitar l'especulació. Llavors passàvem d'un tipus de canvi fix a un de flexible, i preocupava la possible volatilitat de les monedes. És, doncs, per frenar l'especulació entre monedes de països que va pensar en aquest impost.

Ara el debat és diferent. L'impost no seria per a frenar l'especulació --per a això ja s'han pres mesures--, sinó perquè els bancs contribueixin a millorar les finances públiques dels estats afectats per la crisi del deute.

Ens hem de demanar si avui té sentit proposar la taxa Tobin amb la finalitat de recaptar més. Pensem que, si s'apliqués, els bancs acabarien fent repercutir la taxa als clients. Al cap i a la fi, els bancs han de fer negoci, de manera que, si els apugen els impostos per una via, faran pagar-ne el cost als clients. Per exemple, els plans de pensions basats en la compra-venda d'actius sotmesos a l'impost haurien de pagar més comissions. O, més genèricament, les comissions que ens cobren per a retirar diners dels caixers que no són de l'entitat també s'apujarien.

És important, doncs, veure que la motivació és purament recaptatòria i que l'impost acabaria repercutint en els clients. Aquesta dificultat fa que els estats no l'hagin aplicat encara.

Una altra raó que fa difìcil la imposició de la taxa Tobin té a veure amb el fet que és complicat que un estat pugui aplicar-la tot sol. Ara veiem que Sarkozy vol tirar-la endavant sigui com sigui. Però això pot fer que bancs o empreses internacionalitzades que hagin de fer transferències d'aquesta mena acabin anant-se'n a una altra banda per evitar el sobrecost. La taxa s'hauria de posar en pràctica a escala internacional perquè funcionés, i aquí és on hi ha el problema. Per això sóc força escèptic.

Sobre l'interès de Sarkozy a voler aplicar la taxa, em sembla que és d'ordre electoral. Vol aplicar una mesura amb un discurs demagògic molt fàcil; el de dir que els bancs que ens han dut a la crisi ara han d'ajudar-nos a sortir-ne, i que per això els posen un impost, de manera que els estats que ho passen malament puguin millorar. Sí, és un discurs clar, però pot introduir moltes distorsions en el negoci dels bancs i en el fet que, al final, algú ho haurà de pagar. Ja hem comentat que aplicar ara la taxa Tobin no era per a frenar l'especulació, sinó per a millorar les finances públiques. Ja s'han fet totes les retallades de despesa que es podien fer, i la via dels ingressos és complicada, perquè, als ciutadans, els costa d'assumir l'argument dels impostos. Per això els polítics miren de fer propostes per a recaptar diners sense cost polític, com la taxa Tobin.

Raül Ramos, economista i professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els bancs han de fer negoci, de manera que, si els apugen els impostos per una via, faran pagar-ne el cost als clients.

Sobre l'interès de Sarkozy a voler aplicar la taxa, em sembla que és d'ordre electoral.