Opinió
-
Sabrem dir no?
Julià de Jòdar
24.04.2006
-
Bons Nois
Andreu Barnils
20.04.2006
-
A Fraga
Mercè Ibarz
19.04.2006
-
Catalunya i Euskadi, miralls i miratges
Martí Estruch Axmacher
18.04.2006
-
El vídeo del 22 de març
Mercè Ibarz
24.03.2006
-
Tornen els vuitanta
Martí Estruch Axmacher
20.03.2006
-
Mònica Sabata
Mercè Ibarz
15.03.2006
-
Fesomies polítiques
Joan Mir
08.03.2006
-
Ciutadans de Catalunya. Ja són aquí!
Martí Estruch Axmacher
06.03.2006
-
Les desercions de l’esquerra
Joan Mir
23.02.2006
-
Barça i Chelsea
Jordi Borda
22.02.2006
-
Prada a la Universitat
Joan Mir
21.02.2006
-
Mentides i drets
Francesc Ferrer i Gironès
18.02.2006
Mercè Ibarz
05.12.2006
Retrat de Barnils
Marc Recha estrena avui dimarts “Dies d’agost”, film inspirat en la figura de Ramon Barnils, qui a cinc anys de la mort reviu ací i allà en petjades de gent més jove que ell. Continuïtats que no sé si ell sabia que tenia ni que tindria, ressons com ara aquesta pel·lícula bastida amb elements certament barnilians: contradiccions, erràncies, contrapunts i molta, molta absència.
El relat és familiar. Narra el viatge de dos germans per paratges isolats d’un estiu ressec que és contat per la germana petita. Un dels errants és el director del film. El relat que voldria fer, que no li surt, és el motiu del viatge, per esclarir idees. És una contradicció que el film coral i de tall memorialístic que el director esperava fer acabi sent al capdavall un relat familiar. Però potser aquest efecte és un contrapunt. Car les figures no familiars que hi participen—dues dones, un home, tots joves—són ben de Barnils.
El paisatge pertorbat per la manca destructiva d’aigua és la primera metàfora de la figura evocada que ofereix “Dies d’agost”. Gràcies a la llibertat narrativa i compositiva de Recha, tampoc no en farem gaire cabal i, gent estoica que som, no hi insistirem pas. Sense adonar-nos passarem ràpid a un territori d’aigua—embassaments de la Catalunya interior del sud—que embolcalla ben aviat tota la pel·lícula, com un úter matern. L’estiu és sec, l’aigua dels pantans ha baixat massa, però no ho notem. Ni quan reapareix una torre d’església d’entre les aigües. D’entre els morts, que diria aquell.
L’absència domina el film i no l’ofega. Fins arribar a Cabra del Camp. Hi ha un aire comarcal i metropolità a parts bastant iguals que ho fa tot transitable: una mirada neta a estones, nerviosa d’altres, fugaç i inacabada, lleugera, perquè sí, que trobo un bon retrat en present de Ramon Barnils. Mentre et fas una altra cigarreta, ja pots ben riure, paio...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015