Opinió

 

<84/88>

Andreu Barnils

20.04.2006

Bons Nois

Bons nois, es veu que eren bons nois. Aquesta és la sensació que tens llegint 'Oriol Solé, el Che català' (Edicions 62), biografia escrita per Joaquim Roglan sobre Oriol Solé Sugranyes, un dels militants del Movimiento Ibérico de Liberación (M.I.L). Aquest grup d’agitació armada va actuar durant els anys setanta. Atracaven bancs per finançar el moviment obrer. Els 'bons nois' anaven armats. Per sort, la sensació angelical desapareix a la part final de l'obra. És quan escriuen els germans i familiars del biografiat. Ells no el tracten de 'bon noi', i les paraules més dures sobre el biografiat es diuen aquí. Sembla com si la família prengués més distància respecte de l'Oriol que no pas l'autor.

'No han entès res', ens deia precisament un familiar, també ex-MIL, davant una Moritz. 'A part retratar-lo com si no hagués trencat un plat, continuen insistint a dir que érem un grup anrifranquista. I no. Franco, el teníem superat. Nosaltres lluitàvem contra aquesta socialdemocràcia que s'ha acabat imposant. L'arribada de la democràcia, per nosaltres, no va ser cap victòria. Per Joaquim Roglan, sí. Ni bons nois, ni demòcrates'.

Si s'ha de dir tot, el llibre és documentat i aporta noves dades sobre Oriol Solé Sugranyes. Concretament, ens mostra un Solé nacionalista amb cartes enviades a amics i familiars. Fins ara el MIL s'havia enquadrat dins l'òrbita àcrata. Una visió nova, per tant, i no serem pas nosaltres qui defenestrarem aquesta nova aportació al gènere de la literatura del jo. Oimés sabent que, segons Pere Gimferrer, la literatura del jo és el denominador comú de la literatura catalana des de fa segles, començant per les quatre grans cròniques i arribant a Josep Pla. Benvinguda una baula més. Recomanem, això sí, lectures en què els bons nois del MIL se'ns presenten com a revolucionaris: 'Odio a las mañanas' (Llaüt) de Jean-Marc Rouillan es va llegir fa un any i el regust d'autèntic encara dura. Militant del MIL, Rouillan és empresonat a França per delictes de sang, i el seu llibre, ara sí, ajuda a posar-se a la pell de qui agafa les armes. No és un pamflet, i ara que ve Sant Jordi ens atrevim a dir que és líric i tot.

I acabem. Tenen feina, els ex-MIL. No sols a matisar aquest llibre sobre Oriol Solé, sinó també, i sobretot, amb la pel·lícula 'Salvador', basada en el llibre de Francesc Escribano 'Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich' (Edicions 62), que narra la vida del MIL més famós. Molts s'han llegit el guió i estan indignats. Ho escriuen allà on poden. Diuen que al film el bon noi es magnifica fins a arribar a màrtir, l'arribada de la democràcia sinònim d'èxit s'engrandeix i, a més, un carceller especialment dur amb ells hi apareix com a antifranquista. 'Aquest encara fa de carceller, a una de les Illes, i presentar-lo com a antifranquista és massa fort per a nosaltres', ens deia, serè, un ex-MIL de barba blanca a la recomanable llibreria anglesa del Poble-sec de Barcelona, English Elephant. La pel·lícula no s'ha estrenat, encara. Quan s'estreni, diu el senyor de barba blanca, la faran grossa. Fem de bons nois, i ens ho creiem.

Editorial