Opinió
-
Dones i assassins
Maria Antònia Oliver
20.11.2006
-
Quo vadis, Convergència?
Martí Estruch Axmacher
15.11.2006
-
Guinea-Espanya: corrupció i cinisme
Xavier Montanyà
13.11.2006
-
Tres anàlisis electorals
Joan Mir
10.11.2006
-
El retorn dels Pijoaparte
Mercè Ibarz
09.11.2006
-
No costa gens somiar?
Julià de Jòdar
08.11.2006
-
Nit electoral
Andreu Barnils
30.10.2006
-
Trist país
Martí Estruch Axmacher
27.10.2006
-
Malgrat tot, naufragarem, no patiu...
Enric Casasses
26.10.2006
-
Periodisme d’investigació? És que n’hi ha d’altre?
Xavier Montanyà
24.10.2006
-
L'Illa de les rotondes
Maria Antònia Oliver
23.10.2006
-
Antic, melindrós, i perdedor
Julià de Jòdar
18.10.2006
-
El futur de l'Institut d'Estudis Catalans
Juli Peretó
16.10.2006
Vicent Partal
12.05.2006
Madrid forat negre
Tota explicació del final del tripartit i, dissortadament, de quasi tot quant ens ha passat aquests darrers anys, té a veure amb Madrid. És així de simple i de lamentable. Podem proclamar tant com vulguem que som una nació, però res no val si cada ventet que bufa de la Moncloa és capaç d’esdevenir un huracà ací. Aquesta hauria de ser la gran lliçó, i la gran vacuna, del procés que es va obrir al Tinell. No farem res de bo mentre continuem usant el pont aeri.
Ep, uns i altres! El 30 de setembre es va aconseguir una fita única: el noranta per cent del nostre parlament decidí què volíem ser. Va costar déu i ajut, però es va aconseguir. I s’ha deixat perdre. Hem deixat que ens ho prenguen per l’obsessió de pactar amb Madrid i pel tacticisme malaltís que sempre ens perd.
Ens cal una generació de polítics que no vulga donar suport a cap mena d'estabilitat a Espanya. Una generació de polítics que no tinga gens d'involucració sentimental amb qui caram siga l’habitant de la Moncloa. Una generació de polítics que tinga per referència final únicament el país. I si no és així, no ens en sortirem. Ja s’ha vist. Fins no fa gaire Convergència era acusada de massa dependent del govern espanyol. El tripartit ho ha estat també. Des de la Moncloa han fet i desfet crisis amb el comandament a distància: han pogut triar i remenar per a pactar, malgrat que la proposta era impecablement unitària. I han decidit la manera de posar fi al govern.
Ahir va ser un dia molt trist per al país. Per a tots els partits. I ho va ser perquè es va certificar el caràcter profundament regional del debat polític català. Subordinat. Satel·litzat. Aquest país no té gens de futur autònom, si no es treu del cap aquell indret que alguns diuen que és el quilòmetre zero, una ciutat que porta per nom Madrid i que, en realitat, és un gran forat negre. Destructor. Implacable.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











