Opinió
-
Diu que plou
Marta Rojals
12.04.2007
-
Un aeroplà i un bombardeig
Mercè Ibarz
10.04.2007
-
Al Gore, el profeta verd
Xavier Montanyà
05.04.2007
-
Article de varietats
Marta Leblanc
04.04.2007
-
Deliri primaveral
Xavier Montanyà
03.04.2007
-
Tortell Poltrona i els apoltronats
Martí Estruch Axmacher
30.03.2007
-
La ferida del funambulista
Marta Leblanc
29.03.2007
-
Una amarga premonició
Juli Peretó
27.03.2007
-
Estimat Lluís Llach
Martí Estruch Axmacher
26.03.2007
-
La desbandada
Joan Mir
22.03.2007
-
Monòlegs i diàlegs
Enric Casasses
16.03.2007
-
Estimem Picasso?
Mercè Ibarz
14.03.2007
-
Macià Alavedra, una vida de pessebre
Xavier Montanyà
13.03.2007
Vicent Partal
01.04.2004
Que és intocable La Caixa?
Quan vaig arribar a Barcelona una de les coses que em varen sorprendre més va ser l'aurèola d'intocable que envoltava La Caixa. La gent s'indigna pels peatges de les autopistes, però sembla que no hi vulga veure la mà de La Caixa. Acusem Madrid i deixem netes les torres negres. Critiquem Telefònica per l'estat deficient de les telecomunicacions, i La Caixa, un dels accionistes de referència, sempre se'n salva. I no en diguem res, de la vergonya de tenir un feixista al capdavant de la principal institució financera del país. Encara li fan homenatges i tot!
Ara ens trobem amb un cas molt greu. El nostre país, el país d'on neix La Caixa, es va manifestar d'una manera contundent per la pau i contra l'ocupació de l'Iraq. Bush pare mateix va haver de dir allò de la 'política americana no la decidiran els manifestants de Barcelona'. La sensibilitat catalana contra la guerra i l'ocupació resta fora de tot dubte. Què passarà ara amb La Caixa?
De la participació d'aquesta entitat en l'Iraq Trade Bank, és difícil de no dir-ne rapinya. Per més apel·lació a l'ètica que faça. I en un cas com aquest, quin país veurem ara? El país mobilitzat per la pau que crida l'atenció del món sencer, o el país que reverencia fins a l'extrem allò que se suposa que és el seu principal poder econòmic? Passarem factura a La Caixa pel fet de participar en 'el banc de l'ocupació, com en diuen els iraquians? O tot seguirà el camí degut i qui dia passa negoci empeny? Ho pregunte.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











