Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<66/88>

Andreu Barnils

22.04.2008

Guns&Roses

Com cada any, Sant Jordi s'ha avançat. Ràpid i veloç m'ha portat princesa per sorpresa, sense avisar. Va ser diumenge, i les princeses, beneïdes, van ser dues. Atrevides, benvolgudes, amatents, van entrar a casa per quedar-s'hi. Molta estona. Mooolta estona. L'una, fins a les cinc de la matinada. L'altra, més discreta, es va quedar fins l'endemà. No va estar gens malament. Gens ni mica. Totes dues princeses, cadascuna amb el seu estil, van ser magnífiques, segures, brillants. Molt generoses, em van portar, en lloc de Roses, Maries. Plenes de llum i força, em van dur vida. Sí, vam trasplantar nou esqueixos de maria just el dia que tocava: per la lluna plena de Sant Jordi. Tot un ritual, aquest, que presidit per la princesa número 1 va ser tota una classe. Aquesta dona baixeta, ràpida, veloç i madura, valenta, em donà consells a cau d'orella: 'Tracta-me-les bé, Fruni, tracta-me-les bé, que cuidar plantes pot curar depressions.' Jo, família, el Sant Jordi de veritat el passo uns quants dies abans, envoltat de dones de qui escolto atentament els consells. És una tradició que respecto: vénen a casa i m'interpreten la llegenda de Sant Jordi a la claror de la lluna.

Tot és cosa seva. Comencem amb la princesa número 1. És salvatge com la neu, llesta com una centella, i mentre encara hi ha dones passives, ella és un coet, de tan hiperactiva. Diumenge, la meva princesa, es va acarnissar, com ella sap fer-ho, amb la princesa de la llegenda de Sant Jordi. En tenia ganes: 'Aquesta princesa. Bah! La neandertal, no la vull ni en pintura. N'heu seguit els passos, d'aquesta bleda? Quin desastre: és muda, callada, servil. No m'agrada gens, Fruni, no m'agrada gens. És molt medieval. Aquesta és una princesa que, a la llegenda, no té ni nom. És passiva, quan l'envien a morir davant el drac, sense oposar-hi resistència. Davant el drac no lluita, i s'està com un estaquirot. La molt inútil es limita a mirar com Sant Jordi la salva de la mort sense que ella hagi fet cap gest de fugida, ni una trista crida d'auxili. Ja et dic jo, Fruni, que aquesta és una dona florera.' A mi, la princesa em convencia: 'Si cap lliçó n'hem de treure, de la llegenda, és que a fi de comptes Sant Jordi diu que no, que no vol la princesa, que ni parlar-ne, que la deixa. Llegeix-te l'Amades i ho veuràs: Sant Jordi gira cua. Una cosa que s'oblida amb massa facilitat: que la llegenda explica com el cavaller, després de matar el drac, gira cua i se'n va. Res de parella.'

Vam riure, l'altra tarda, tots tres. Va ser molt agradable, la veritat. Va ser un dia de plou i fa sol, de magnífic cel canviant, de 'bon rotllo' amb les amigues, escoltant com la princesa número 1 ho brodava: 'Vejam Fruni, si la princesa és una florera, què li regalem? Roses. I si Sant Jordi és un paio que diu que no, quina cara hi fem? Cara de solter. Quines cares són? Cercas i Zafón. Aquests dos són triomfadors de Sant Jordi perquè tenen cara de solters. N'han de tenir per força, tant si ho són com si no, perquè Sant Jordi, tros de 'lelo', és el dia antiparella. És quan ens diuen, als homes i a les dones, que l'amor, en aquest món, no ho és tot. Per això Sant Jordi diu que no i la princesa no bada boca.'

La princesa número 2 també reia, feliç, però més discreta. M'agrada molt la princesa número 2. De fa anys. I la respecto com pocs. Coses nostres. D'entrada, solament parla, si preguntes primer. I després, les seves aparicions a escena són silents, dialogants: 'La princesa número 1 té raó. Per Sant Jordi allò que se celebra és que les dones, i els homes, no ho són tot. Però això ja ho sabíem. No és això, la cosa interessant. La cosa interessant és fixar-se en els petits detalls de la llegenda. És cert o no ho és que Sant Jordi no mata el drac, sinó que és el poble, la massa, que, revoltada d'odi, acaba matant la bèstia a mitja plaça? Mira't-ho bé, Fruni, que Sant Jordi fereix el drac i prou. I és cert o no ho és que Sant Jordi converteix al cristianisme tot un poble? No tot és amor aquí. Pensa-hi també, en tot això, Fruni, pensa-hi. I pensa en allò del Ferrater Mora, en allò que el cavaller, en el fons, lluita contra els dimonis interiors, que la lluita contra el drac no és més que la lluita d'un mateix. I pensa, estimat Fruni, que ara miren d'exportar Sant Jordi a tot el món, és veritat, però que el nom oficial és World Book and Copyright Day. Drets d'autor, Fruni, drets d'autor. No et quedis només amb l'amor, si us plau, que al món hi ha moltes coses més.'

Van continuar parlant, les princeses. I jo me les escoltava. Com cada any. Dones parlant de dones. Un plaer. Un plaer cru. Un plaer immens, infinit, veure desfeta la imatge angelical de la princesa de llegenda que guardàvem de petits. Després es van posar a parlar de la Chacón. Aquella princesa que és ministra de defensa. 'La que ara vendrà armes al tercer món.' Però aquesta, aquesta, ja és una altra història.

Editorial