Opinió

 

<5/88>

Andreu Barnils

25.05.2015

Ada Colau: 'Teníem una oportunitat històrica, i l'hem aprofitada'

'Uau.' Aquesta va ser la primera reacció de la futura batllessa de Barcelona, Ada Colau, quan va comprovar que els resultats li donaven la victòria a la ciutat de Barcelona. Per primera vegada a la història, una dona governarà la Casa Gran. En vint-i-quatre hores hem passat de tenir un batlle, que va cap als setanta anys, a tenir una batllessa que ronda la quarantena i de jove havia 'okupat' cases. Hem passat de tenir un batlle que cobra més de 130.000 euros l'any a una senyora que diu que només en cobrarà 2.200 el mes. Ahir a la nit hi havia una certa sensació de dia històric. Colau, vestida de vermell, controlant-se l'emoció, va fer el discurs de guanyadora davant la premsa i els seguidors: 'Vam dir que sí que es podia. I ho hem demostrat. La gent comuna, els ciutadans de peu, els que habitualment no hem tingut poder econòmic, ni polític, ni mediàtic, teníem una oportunitat històrica i l'hem sabuda aprofitar. Enhorabona! Aquesta ha estat la victòria de David contra Goliat. Ens ho hem guanyat.'


Entre el públic que escoltava, hi havia força mares joves amb criatures a coll i aspecte net i hippie, grups de dones de mitjana edat que havien quedat sense marits, funcionaris retirats, homes joves amb samarretes amb l'eslògan 'allibera't de creences', membres de la PAH, i plors d'emoció. Molts plors d'emoció.


'Vull ser alcaldessa de Barcelona, capital de Catalunya. Un poble que ha de poder decidir lliurement la seva relació amb l'estat amb llibertat i respecte', deia Colau en un discurs pensat. I aquí el públic aplaudia la frase amb ganes. De fet, durant la nit electoral, aquest mateix públic va rebre amb molts aplaudiments els resultats de la CUP a Berga que TV3 anunciava en pantalla gran. Sense estelades, però aplaudint molt fort, tant com els d'Ahora Madrid i la pèrdua del PP a València. 'Ens creiem allò que dèiem. No han guanyat unes sigles. Ha guanyat la gent, ha guanyat la ciutadania, l'esperança, la il·lusió i el desig de canvi contra la campanya de la por i la resignació. I amb això, hi guanya tothom. Hi guanya Barcelona'.


Fins a Fabra i Coats, l'antiga fàbrica del barri de Sant Andreu, seu de Barcelona en Comú, s'hi va arribar també l'ex-tinent batlle de Barcelona per ICV, Imma Mayol, i més tard Dolors Camats. Mayol la vam veure solitària i molt ben vestida. El seu partit, ICV, integrant de Barcelona en Comú, ha estat 32 anys governant a l'ajuntament de la capital catalana. Del 1979, quan era PSUC, fins al 2011 de manera continuada. Ara hi tornen de bracet amb Colau, i caminaran cap als 36 anys al govern de l'Ajuntament de Barcelona. A prop seu també vam veure integrants del corrent independentista d'ICV, molts contents amb la victòria, i amatents a la reacció de la claca convergent a partir de demà. A alguns els fa por que Colau sigui tractada com si fos PSOE. 'És molt important que Colau arrossegui molta de la seva gent cap a l'independentisme. Ja ho veurem!', deien. I certament aquesta serà una de les claus fins al 27-S. La relació entre Colau i l'independentisme, tan manipulada pels uns i pels altres, serà determinant en el procés i només apte per a gent amb molta mà esquerra.


Ada Colau anava desgranant el seu discurs de les dues ciutats. La dels rics i la dels pobres. Sense virulència, però marcant territori: 'Ens volien resignades i deprimides. I no ho han aconseguit. Hem demostrat que sí que hi havia alternativa. Hem instaurat l'esperança. Com tantes altres vegades a la història, la gent comuna s'ha organitzat, i com formiguetes hem demostrat que sí que hi havia alternativa [...]. Estem orgullosos que aquest procés no hagi estat només a Barcelona. Això ha estat una revolució democràtica a Catalunya, la resta de l'estat i esperem que al sud d'Europa. Vull ser alcaldessa de Barcelona perquè mai més en aquesta ciutat no hi hagi ciutadans de primera i de segona. I des de demà mateix no podem esperar ni un moment que hi hagi desnonaments i pobresa energètica'.


La gent s'abraçava d'alegria, sobretot la gran quantitat de joves que seguia la primera conferència de premsa de la primera dona que arriba a la batllia de Barcelona, en ple segle XXI.

Editorial