Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<5/88>

Andreu Barnils

24.05.2015

Pobres, les enquestes

Com ens han mentit les enquestes durant aquestes eleccions. Mare de Déu, quin gol ens han marcat. No tan sols tinc la sensació que ens han mentit, sinó que en tinc la convicció. Aquí hi ha empreses que han publicat enquestes telefòniques sobre la intenció de vot a Barcelona amb mostres de 400 persones. I els diaris, les han publicades. I en una ciutat gran com Barcelona, amb 400 persones no n'hi ha prou. Ho diuen els experts, per exemple, Carles Boix. Aquestes enquestes, sense prou fonament tècnic, ens han arribat diàriament per terra, mar i aire. No era tan important el rigor com el missatge. Un missatge constant, gairebé un corcó: a Barcelona la batalla és entre dos i prou (TriasColau) i l'independentisme (CiU+ERC+CUP) no és majoritari. No arriba a 21 regidors. Doncs ja ho veurem. D'aquí a poques hores ho comprovarem. Jo ho poso en dubte precisament per les enquestes que s'han fet servir aquesta darrera setmana. I les enquestes anteriors tenien 50% i 25% d'indecisos. Jo arribo verge al dia d'avui i no em crec res de tot això que s'ha dit fins ara.


Una altra cosa que les enquestes han reforçat, i els titulars encara més, és aquest tòpic que la gent vota una cosa al municipi i una altra al parlament. I a mi no em quadra gaire. Com s'explica, per exemple, que a Girona ERC baixés tant just després del tripartit? No hi havia lligam entre municipi i país? I al revés, que ERC triomfés a les europees de fa poc, no va tenir res a veure amb la situació del país? Cap votant de la CUP no tindrà David Fernàndez al cap? Cap convergent no pensarà en Artur Mas? Cap socialista... en Pere Navarro? Des de sempre que hem votat, si més no mínim en part, pensant més enllà de l'ajuntament. Això és així. Però amb el procés aquest fenomen, diria, s'ha exagerat.


Un altre efecte de les enquestes és que el gran secret d'aquestes eleccions ha quedat amagat. Per mi, i no és menor, el misteri és el següent: l'unionisme aguantarà la seva darrera parcel·la de poder? Perquè a hores d'ara la força que té l'unionisme català és sobretot local. Al parlament, poca cosa pinten, darrerament. Però de força local en tenen molta. A Catalunya fa quaranta anys que tenim zones del país on els partits unionistes, sumats, arriben al 60%, 70% i 80% del vot. Autèntics bastions. Jo em demano si d'aquí a poques hores això continuarà igual. Quants en quedaran? Fa quatre anys, el 2011, el PSC va tenir 721.000 vots, i el PP, 363.000. Això són molts vots. Aquest és, segons el meu parer, el gran misteri. Què faran ells, més que no pas què farem nosaltres. Comprovar la seva força, i no el nostre melic.

Editorial