Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<5/88>

Andreu Barnils

17.05.2015

La clau d'ERC a Barcelona

Aquest és el típic article que et menges amb patates al cap de set dies, però aquí va: sóc dels que crec que ERC tindrà molt més bons resultats del que diuen les enquestes a les eleccions de Barcelona. Ara té dos regidors, l'enquesta publicada ahir a El País els donava 5 regidors i jo, sense més dades a la mà que el meu nas de fumador, us dic que en podria treure entre 6 i 8 (les patates, si us plau, que siguin rosses). I dic que ERC tindrà més bons resultats dels que diuen les enquestes per haver parat l'orella als votants sobiranistes del meu voltant que dubten. I són molts els que dubten. I descobrir que força gent dubta entre ERC i Colau, per una banda, i entre Trias i ERC, per una altra. Els primers són votants republicans atrets per Colau. Els segons, convergents marxant de CiU. La meva teoria és que ERC retindrà força part dels primers, per culpa de Podem, que espanta. I n'atraurà força dels segons, per culpa de la corrupció, que també. I que la fuga d'ERC cap a la CUP serà menor que aquests guanys.


Sigui com sigui, i segons la meva humil opinió, o ens trobem amb alcalde Trias gràcies als vots com a mínim d'ERC, o ens trobem alcalde Colau gràcies als vots com a mínim d'ERC. Pocs partits com aquest poden anar a tots dos bàndols. Crec que per molt que la resta de partits (PP, C's, CUP i PSC) tinguin més o menys els mateixos regidors que ERC, per Trias i Colau serà molt més còmode anar primer a buscar Bosch. Potser m'equivoco. Però potser no. I aleshores Alfred Bosch es faria una pregunta: Trias o Colau?


Quin clàssic per als republicans. Des de fa dècades que es fan la mateixa pregunta, però amb noms diferents. No ve d'ara, la cosa. I si ara és Trias o Colau, fa poc era Maragall o Mas, i als anys trenta Cambó o els anarquistes catalans. Esquerra, sempre al mig, des de fa molts anys, s'ha de reconèixer que no té un paper fàcil sinó intens. I aquesta vegada també. Faci el que faci, com en els casos anteriors, ERC es trobaria justament en la posició de decantar la balança. Molt complex i suposo apassionant a la vegada.


Aquest és el típic article que et menges amb patates al cap de set dies, però allà va: sóc dels que crec que diumenge que ve ERC es trobarà en la seva posició complicada de sempre: haver de triar entre dos que es barallen molt fort. Però molt. I ells al mig, i ben segurs, per experiència pròpia, que els crits d'indignació dels abandonats sempre seran més sorollosos que els somriures d'agraïment dels escollits.


Editorial