Opinió

 

<5/88>

Josep Albinyana

05.05.2015

Rus: un ignorant perdonavides

Quan ja era president de la Diputació de València, Alfonso Rus va participar en un acte de campanya electoral al meu poble. Jo hi vaig anar a veure què proposava el PP per a l'ajuntament, i si no fóra que ja el coneixia, m'hauria sobtat que l'home ens prometera una piscina coberta si guanyava la llista que ens presentava. Venia a dir que, si en volíem una, havíem de votar el PP. Si no, la Diputació no la faria. No és que la corporació que ell presidia trobara que calia, o que la necessitàrem. No: és que si ells guanyaven ens la 'regalava'.


És el seu estil, una manera de fer política pròpia d'un caciquisme sense cabuda en partits seriosament democràtics, i que amb el temps ha anat esmolant amb més intervencions estel·lars de tan insultants. Les seues actituds de perdonavides de bar li han permès de limitar el debat a la burla i al menyspreu, a la desqualificació de l'adversari polític, fugint d'argumentacions o opinions formades que no se li coneixen.


Militant orgullós de la incultura, ha fet proselitisme de la ignorància, sabedor que la seua imatge d'home sense formació però 'triomfador' era un espill per a tanta gent que, atreta per l'allau d'obres del desficaci immobiliari, desertava dels estudis per a treballar en la construcció o per a dedicar-se als negocis de guanys ràpids i ostentació immediata. I per a escarnir els qui encara volien estudiar, i qui els havien d'ensenyar. El Rus, com és conegut per ací baix, trobà en favor seu un espai de societat poc amic dels llibres, enlluernat pel seu posat d'home senzill i publicitadament treballador, repartidor de favors que les urnes li agraïen. I tòpicament valencià, mentre ell i els seus anaven corcant el país.


L'home que aspirava a fumar puros a la llotja del Mestalla parlava sempre en valencià, a diferència dels altres alts càrrecs del PP. Però és que Alfonso Rus no sap parlar en castellà ben bé, ni és del PP. Hi militava, però només per conveniència de l'un i dels altres, per una coincidència d'interessos que ara han divergit i han deixat a vista de tothom una maquinària on sembla que s'ha embrutat les mans bona cosa. 

Editorial