Opinió
-
Pobres, les enquestes
Andreu Barnils
24.05.2015
-
El procés, tocat de mort
Pere Cardús
21.05.2015
-
Prendre partit
Bel Zaballa
20.05.2015
-
Pariràs amb dolor
Marta Rojals
19.05.2015
-
Els quarts seran els primers
Oriol Izquierdo
18.05.2015
-
La clau d'ERC a Barcelona
Andreu Barnils
17.05.2015
-
Nosaltres no som d'eixe món
Mercè Ibarz
16.05.2015
-
Els tres grans objectius del nou secretariat de l'ANC
Pere Cardús
14.05.2015
-
Cap on para això del territori?
Bel Zaballa
13.05.2015
-
Expliqueu als fills el conte sencer
Marta Rojals
12.05.2015
-
Notícies de Françàfrica
Joan-Lluís Lluís
11.05.2015
-
La decisiva lluita per Barcelona
Andreu Barnils
10.05.2015
-
L'exemple escocès per a Catalunya
Pere Cardús
07.05.2015
Vicent Partal
19.11.2009
president.eu
Dia vindrà, i aviat, que l'elegirem per sufragi universal i, quan això passe, tot: la política local i la nacional, també l'europea, canviaran per sempre. De moment, avui es fa un passet més, i Europa tindrà president. Enmig d'una certa confusió sobre la importància que tindrà aquest càrrec, quina presència i quina representativitat. Però serà un president, comptat i debatut.
La construcció europea és un constant anar endavant i endarrere. El Tractat de Maastricht va ser un pas sòlid, però les excepcions dels estats a l'hora d'aplicar-lo ocupaven quasi tantes pàgines com el text legal. El complex Tractat de Lisboa no s'hi ressaga gens, i si ha estat aprovat, ho ha estat amb tantes dificultats i d'una manera tan poc lluïda que alguns dels tractes per a fer-lo més digerible el fan ballar sobre la corda fluixa.
És el cas de la presidència i del ministre d'afers estrangers que avui haurien de votar els representants dels estats membres. Sobretot la primera: els fa tanta por allò que pot significar que únicament segones files que no espanten gaire sembla que tinguen alguna possibilitat de ser elegits. A mi, hi ha coses de Van Rompuy que em criden l'atenció o que fins i tot em cauen simpàtiques: la seua afecció als haikús o que siga un blocaire literari persistent. I el fet de ser flamenc..., no independentista, però flamenc al cap i a la fi. Dit això, la seua estatura política no és comparable a la de Tony Blair, per exemple, i el seu impacte global serà molt menor, si és que surt elegit.
Això sí, serà el president de la Unió. I qui sap si no ens donarà una sorpresa. Conten que Kissinger, quan algú li va dir que Europa seria una potència emergent, va respondre que no sabia a qui telefonar quan volia parlar-hi. Potser Van Rompuy no és encara aquest 'qui', però segur que Kissinger hauria d'apuntar-se'n el telèfon a l'agenda. I això, vist amb la perspectiva dels anys, és un gran pas endavant, per més terra que ens vulguem tirar al damunt.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











