Opinió

 

<45/88>

Marta Rojals

20.02.2012

La poció màgica

Any 2012 després de Jesucrist. Tota la Hispània és ocupada per una profunda crisi... Tota? No! Al sud, una comunitat governada per membres irreductibles del partit socialista ibèric encara resisteix a la recessió. Com a prova, i aprofitant la campanya electoral, han elaborat un vídeo de celebració titulat ‘Las verdades de la Comunidad del Sur’.

Com que tres minuts de vídeo són una eternitat, en destacarem algunes de les 'verdades' per ordre d'esplendor. Suggerim que se les imaginin narrades per una veu entusiasta i publicitària:

1) Endeutament: la Comunitat del Sud té una de les economies més 'sanejades' d'Ibèria, amb un deute molt inferior a la mitjana i allunyadíssim del de la Comunitat de l'Est (governada per la competència) i de la Comunitat del Nord-est (habitada per set milions de garrepes victimistes i insolidaris).

2) Educació: gràcies al manteniment de la gratuïtat dels llibres de text, 900.000 xiquets dels seus llogarets 'no deixaran d'aprendre amb llibres gratis' (no com els altres). I donem per fet que aquests afortunats xiquets tampoc no deixaran de dinar als més de 2.000 menjadors escolars públics que tenen a disposició, una xifra que supera el total de McDonald's repartits per tot Hispània!

Però no tanquin la boca encara:

3) Ocupació: la Comunitat del Sud ha ideat un magnífic pla de creació de feina que li ha permès d'ocupar 200.000 habitants i, de rebot, beneficiar-ne uns 400.000 més (?). Contràriament a les 'altres comunitats' que continuen retallant en innovació, ells han apostat per un sistema de subvencions a empreses i d'inversions en I+D que els han situats com a capdavanters en aeronàutica, energies renovables i investigació biomèdica. Als qui ja pensin a fer les maletes, també els alegrarà de saber que és l'única comunitat ibèrica que ha confirmat la convocatòria d'oposicions per a aquest any! Au, doncs a fer colzes i bon viatge!

Quina meravella, per Tutatis!, s'admiren a la Comunitat del Nord-est, una de les més escanyades per deutes, dèficits fiscals, falta de recursos i retallades. Quan tocava pagar, que no ens havien dit que nosaltres érem els rics?, reflexionen uns habitants del Nord-est mentre van a caçar senglars. Quan tocava percebre, que no es lamentaven sempre que ells eren tan pobres?, comenten uns altres, a la cua del peix. No deu ser que tenen amagat un druïda que els proporciona una poció màgica i ara són invencibles davant la recessió?

Editorial