Opinió
-
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
-
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
-
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
-
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
-
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
-
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
-
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
-
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
-
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
-
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
-
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
-
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
-
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Vicent Partal
26.05.2009
Dues dones mortes
El pas del Biutz és un camí entre Ceuta i el Marroc. Cada dia hi transiten milers de persones. Ahir 'dues dones' hi van morir aixafades en un allau. El pas és estret, i les ganes de passar-hi, moltes, amb la càrrega o a treballar. Se sap que eren marroquines, però no n'he pogut trobar enlloc el nom. Sorprèn que llegint els diaris d'allà tots coincidesquen a dir que això 'havia de passar' un dia o un altre, vistes les terribles condicions de la frontera. Ara tant és; en tot cas, han estat dues morts més, i no ha calgut ni pastera.
El pas de frontera on van ocórrer els fets és una escala molt dreta. N'he vist una fotografia on es veuen restes de roba, restes de farcells i una sabata solitària. Al capdamunt, hi ha un parell de policies d'esquena. Per aquest estret camí passaven, hi passen cada dia, milers de persones a la recerca d'alguns diners. Diuen que havia de passar: hi coincideix tothom. Es podia evitar, doncs.
M'ha impressionat de no trobar enlloc el nom de les mortes. Eren dues portadores (d'articles comercials): és l'única dada identificadora. I, diuen els qui les van veure mortes, que devien tenir, l'una uns cinquanta anys, i l'altra, uns trenta. Marroquines. Dues morts anònimes més en la frontera. Com les de les pasteres que ja ni són notícia. Sense nom per als morts. Sense explicació. I malgrat això, ben previsibles.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











