Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
29.04.2004
L’hora de transcendir el fundador
Els moviments polítics que tenen l’origen en una persona, o que s'hi identifiquen molt, solament es pot dir que s'han consolidat del tot quan la transcendeixen. Jordi Pujol és un home que té una curiositat intel·lectual insaciable i que atorga un paper important a les seues anàlisis de la història. De manera que estic segur que es deu haver fixat molt en la trajectòria del gaullisme francès a l’hora de planificar aquest transcendental congrés de CDC que ahir es va presentar. Sobretot perquè, salvant les distàncies degudes, és el procés polític que sembla més acostat a això que n'hem dit el 'pujolisme'.
CDC ha estat fins ara 'el partit d'en Pujol'. Era normal i raonable que fóra així, sobretot perquè ell era el president del govern i, per tant, tenia un pes institucional cabdal. La transició, molt ben dissenyada, va arribar a fer d’Artur Mas el guanyador de les últimes eleccions catalanes. Però el pacte tripartit ha foragitat CDC i CiU del poder.
Hi ha qui creu que això serà un greu entrebanc per a CDC. A mi, em sembla que pensar això és menystenir la força d’un moviment que, n'estic convençut, si és cert que beu de Jordi Pujol, també ho és que l'ultrapassa. I és això que farà important aquest congrés. Si els convergents saben construir un partit que transcendesca el seu fundador, tindran futur. Com és fàcil de demostrar fixant-nos en França, on el gaullisme ha transcendit, i de quina manera!, el general.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











