Opinió

 

<3/88>

Vicent Partal

16.11.2010

Gràcies Saïda

Un jutjat veloç com cap altre va condemnar ahir Saïda Saadouki per haver parlat en català a un guàrdia civil a Mallorca, de nom Bartolomé del Amor. Aquest guàrdia li va dir, segons Saïda, 'mora catalanista', una expressió que qualsevol policia europea hauria dirimit amb una sanció automàtica i que moltes haurien resolt amb l’expulsió de l’agent concernit.

El judici va anar ple d'irregularitats. El tal Amor va negar que hagués dit les paraules que li imputaven, com era d'esperar. I ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional.

Ara, no és pas un cas aïllat. No ho és a Mallorca, ni a la resta de les Illes, ni al País Valencià, i sobretot no ho és amb guàrdies civils de protagonistes.

El cos de la guàrdia civil és una de les institucions de l'estat més refractàries a qualsevol idea de pluralisme i això traspua pertot arreu. Guàrdia a guàrdia, si cal.

Al principi de la transició, com tantes coses, es va parlar de dissoldre-la, de dissoldre un cos que, encara avui, és paramilitar i que té un difícil encaix en un país modern. No es va fer, com tantes coses no es van fer, i trenta anys després ho paguem amb les actuacions quotidianes de personatges tan peculiars com el que ens ocupa. Dignes d'èpoques pretèrites, eixits del túnel del temps.

Però, en contrast, la bona notícia es diu Saïda. És ella que m'interessa. Una dona jove nascuda lluny i que ja és una de les nostres, una ciutadana digna del nostre país. És d'ella que hem de parlar i és a ella, crec, que tots hem de demostrar el nostre agraïment i el nostre suport, pagant-li la multa, si cal, i tot. En aquesta història l'esperança és una dona com ella. No un senyor cofat amb un barret ridícul.

Editorial