Opinió

 

<3/88>

Oriol Lladó

14.01.2010

Parlem de tecnologia? I prou?

Deu haver-hi un camí del mig, i a la vista de l'opinió publicada, deu ser ben poc transitat. Com ens podem aproximar a les informacions sobre tecnologia sense fer curt o sense excedir-nos de frenada? Perquè la cosa avui bascula entre l'entusiasme volàtil del 'tot és nou' i l'hermètic recel del 'tot és vell'. Tot plegat presentat enmig d'un soroll absorbent i desarmador. N'hi ha per a tant? O bé ens hauríem de preguntar... N'hi ha per a més?

L'any comença amb l'agenda amb cites ben assenyalades: la presentació del telèfon de Google, el Nexus One, va desplegar fa uns pocs dies una atenció mundial de primer nivell; el CES de las Vegas va inundar de novetats les lleixes virtuals de mig món poc després. El tan comentat i esperat 'esdevenimen Apple' previst per a final de gener és la pròxima gran cita. Per cert, la companyia de la pometa revelarà l'iPod dels 'ebooks'? A l'espera de veure-hi Steve Jobs i el seu barret de copa a punt de treure'n l'enèsim conill, el 2010 comença amb unes quantes notícies de pes al sarró.

A vegades sembla com si la tecnologia hagués assaltat els mitjans de la mà d'un assessor de màrqueting amb ansietat, contaminant mig món amb un relat frenètic: 'gadgets', programes i aplicacions prometen de redefinir la manera com interactuem amb el món. I vet aquí que davant dels nostres ulls desfila una 'revolució darrere una altra revolució'. Una lluita contra rellotge, que porta de bracet l'exhibició de virtuosisme mecànic, l'articulació d'una potent enginyeria financera i una poderosa, però imprevisible, imaginació creativa.

El telèfon de Google, els 'e-books' presentats a Las Vegas, el 'tablet' de Mac..., comencem l'any parlant de 'gadgets', però la cosa no va de 'gadgets'. Gutenberg no va inventar cap màquina, sinó una cultura sencera.

Agafem distància. De què parlarem enguany? De màquines o d'usos? Més enllà del prodigiós maquinari nou i lluent s'imposa una pregunta: quina és la cultura que continuarem bastint entre tots (tècnics, artistes, usuaris)? Serà una o més d'una? Ubiqüitat, virtualitat, participació..., podrem anar més enllà de la paraula-comodí? Tindran més possibilitats d'èxit els consums minoritaris? Aconseguirem d'engrescar més gent en la creació transversal, les veus crítiques i exigents?

Mai no havíem parlat tant de tecnologia i mai la tecnologia no havia estat menys tecnològica. Spotify? Kindle? Canvis en els consums de cultura, intel·ligència col·lectiva; iPhone? Nexus One? oficina mòbil, ubiqüitat, participació en directe; GPS? Wifi? Realitat augmentada, el paisatge com no l'havíem vist mai...

Aquest 2010, la indústria tecnològica i la indústria cultural mantindran el misteri del ball de seducció que mantenen de fa temps. Veurem una tercera onada d'aplicacions per a dispositius mòbils animada pel reforç de Google amb el seu sistema Android i, potser, per la combinació d'aquestes aplicacions amb artefactes diversos (cosa que permetrà de fer pagaments per targeta, fer anàlisis de salut...). Veurem igualment, l'auge de programes que ens permetran de geolocalitzar-nos, a nosaltres i allò que ens interessa (preneu nota d'un concepte: realitat augmentada, i d'una aplicació: Foursquare). La televisió per internet farà, previsiblement, un pas de maduresa i augmentarà l'oferta de serveis d'emmagatzematge de dades. Els vells mitjans de paper assajaran l'enèsima fórmula del 'pay per view'.

N'hi ha per a tant? N'hi ha per a més? Massa sovint assistim al desplegament de novetats tecnològiques amb la mirada del visitant d'una fira de mostres... I no: conèixer i utilitzar bé aquest maquinari és posicionament estratègic: com a individus, com a professionals... com a ciutadans.

Editorial