Opinió

 

<3/88>

Vicent Partal

09.02.2009

No fem trampa: Europa no vol prohibir la pirotècnia

A Castelló i a Berga milers de persones han reivindicat aquest cap de setmana que la directiva sobre material pirotècnic no afecte les festes populars. Popularment, s'ha estès la idea que Europa vol prohibir la 'cordà' del meu poble o la Patum de Berga, per exemple. Però la realitat és una bona demostració de les trampes que els estats fan habitualment amb la Unió. En tot cas, allò que amenaça les festes populars és la manera com el govern espanyol aplicarà la Directiva o si deixarà passar de llarg el temps que té per aplicar-la. Per això, la continuïtat de les festes és en joc a Madrid, no a Brussel·les.

Passa sempre (gairebé sempre) a la Unió: hi ha una enorme deslleialtat institucional dels estats. Quan Europa paga una obra, i mira que en paga!, són els polítics locals els qui la inauguren i l'apunten a compte seu, sense esmentar la font dels diners. En canvi, quan hi ha una dificultat que poden adjudicar a Brussel·les ho fan sense pensar-s'ho ni dos segons.

I aquest cas de la pirotècnia és un cas de manual. En primer lloc, parlem d'una directiva. Una 'directiva' de la Unió Europea és un acte legislatiu que proposa objectius sense dictar la manera d'aconseguir-los. Si fos un 'reglament' s'executaria sense unes mesures ad hoc. Però les directives, com la de la pirotècnia, deixen sempre als estats un marge important de decisió sobre la manera d'arribar a l'objectiu que marquen.

Quan la Unió aprova una directiva deixa un temps als estats perquè facin allò que se'n diu una 'transposició'. La transposició és que cada estat membre de la Unió canvia les seues lleis, si cal, perquè no contradiguen els principis generals de la directiva. Si un estat no ho fa, aleshores la Comissió pot portar aquell estat al Tribunal Europeu.

La directiva sobre material pirotècnic conté previsions provades que permetrien al govern espanyol de salvar els petards i coets de les festes populars. Per exemple, a l'article 8 diu que 'en el cas de les festivitats religioses, culturals i tradicionals dels estat membres els artificis de pirotècnia [...] que l'estat membre haja autoritzat en el seu territori no poden llançar-se al mercat i no són subjectes, per tant, a la present directiva'. Més endavant, a l'article 10, la directiva diu: 'l'ús d'articles pirotècnics, i més concretament, l'ús d'artificis de pirotècnia va lligat íntimament als costums i tradicions culturals sensiblement divergents dels estats membres. Això fa necessari que es permeta als estats membres adoptar mesures per a limitar l'ús o la venda al públic de determinades categories d'artificis de pirotècnia per raons de seguretat pública o d'una altra índole.'

Amb aquests dos articles n'hi hauria prou perquè l'estat espanyol fera una transposició a la legislació local que salvaguardara l'ús de material pirotècnic en les festes populars. Però el mal real és que l'estat espanyol ha de fer els canvis legislatius abans del 4 de gener de 2010 perquè, si no ho fa abans, la directiva europea passarà a ser norma espanyola per defecte. Així, doncs, la protesta o la pressió és a l'estat espanyol, a les corts i al seu govern, que cal fer-la.

La directiva de la Unió Europea vol facilitar la lliure circulació de material pirotècnic per tota la Unió, en coherència amb la idea d'un mercat únic. Això requereix unes normes unificadores i coherents per a aquell material que haja d'anar d'un estat a un altre, però aquest trànsit de mercaderies no requereix que una determinada tradició haja de desaparèixer. Sincerament, a mi, em sembla que és una directiva exemplar en el sentit que troba l'equilibri entre el respecte a la tradició local i la necessitat d'harmonització europea (que no pot entrar en detalls localistes, com resulta fàcil d'entendre). Per això crec que cal ser molt concrets a l'hora d'exigir responsabilitats, i ben ràpidament, a l'estat espanyol, i no pas a les institucions europees, que no tenen gens de culpa de l'enrenou que hi ha hagut.

Editorial