Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<3/88>

Juli Peretó

06.05.2008

Insolent, imprudent, arrogant...

El govern Camps exhaureix tots els epítets. No sé què més podem dir de l'encadenament continu de desgavells. Amb uns resultats electorals esplendorosos, el PP valencià considera que té un xec en blanc per a fer, desfer i no fer. Ells ordenen i manen, no governen. I qualsevol crítica és ignorada o menystinguda, si no escarnida.

Fa poc la consellera de Cultura Miró amollà en plena inauguració de la Fira del Llibre que els llibreters només sabien queixar-se. Ella és d'un govern que fa gravitar tota la seua (in)acció al voltant del victimisme i sap de què parla. La Generalitat valenciana deixà de rebre l'any passat la subvenció del Ministeri de Cultura espanyol per a la dotació de biblioteques, perquè fou l'única comunitat autònoma que no signà el corresponent conveni. I encara hem de suportar la insolència davant les justes reivindicacions del sector llibreter.

Mentrestant, el conseller d'Educació, Font de Mora, no té cap càrrec de consciència quan pren estudiants valencians per ostatges de les batalletes contra el govern de Madrid. De primer foren, en santa aliança amb el cardenal Garcia Gasco, els matriculats en uns estudis il·legals de medicina implantats per la Universidad Católica San Vicente Mártir. Dins de poc seran els estudiants de l'ESO que caiguen en el parany de desertar de la matèria 'educació per a la ciutadania'. Un govern valencià imprudent anima a la desobediència davant l'obligació de cursar l'assignatura i s'ha inventat un estratagema estrambòtic: la matèria s'impartirà en anglès. Aquesta actitud irresponsable i temerària pot tenir greus conseqüències inesperades: què passaria, si alguns pares objectaren que els fills anaren a la classe de la nova assignatura de primer de batxiller 'ciència per al món contemporani'? Allí s'explicaran coses com l'origen de la vida i l'evolució dels humans, les tècniques de reproducció assistida i enginyeria genètica o la investigació de cèl·lules mare i no m'estranyaria gens que, per raons ideològiques (i ací no penseu només en termes d'integrisme catòlic) algú considerara que els joves no han d'estudiar tot això. Coses similars ja passen a França...

En el seu darrer discurs al claustre de la Universitat de València, el rector Tomàs va advertir de la delicada situació financera de la institució. La Generalitat ha reconegut un deute a les universitats de quasi 900 milions d'euros. D'aquests, més de 200 es deuen a la de València. De moment, aquesta ja ha comunicat tant als membres de la comunitat universitària com als seus proveïdors la manca de liquiditat. I això repercutirà en el dia a dia de la docència, de la investigació i dels serveis que presta la universitat. De fet, una amiga propietària d'una llibreria mitjana (d'aquelles llibreteres que només saben queixar-se) em diu que aviat no podrà atendre les comandes de la biblioteca universitària pel deute acumulat.

Quina és la solució? El govern Camps proposa d'anar pagant fins l'any 2022 (sic), una burla més al sistema públic d'ensenyament, unes condicions draconianes per a la universitat. Martí Domínguez, a les planes locals d'El País, ha proposat d'eixir al carrer, de fer vaga..., però la desmobilització, la indiferència i el desencís general, sobretot del professorat, són indicis del cansament i del fàstic per l'arrogància d'aquesta gent. I del convenciment que res no sembla efectiu per a canviar el rumb d'un govern que, malgrat la fallida econòmica, continua obsedit pels grans esdeveniments o per l'ostentació grotesca pròpia d'un nou-ric coent, com ara que, l'edifici d'una nova i innecessària universitat virtual, el dissenye l'arquitecte Frank Gehry. És inútil de continuar esperant l'oposició política a aquest govern. Potser Martí té raó i no ens queden sinó les barricades.

Editorial