La vida dels negres no és negoci

La vida d’un negre, des que es va abolir l’esclavatge, no és un recurs natural tan preuat com el petroli, el coltan, el peix, la fusta o l’urani. Tot blanc que circula per l’Àfrica porta uns comprimits a la butxaca que guareixen la malària, com si fos la grip. Aquí, fa dècades que és eradicada. Allà, és la primera causa de mort. Fa estralls. Sobretot entre els infants. Un milió de persones es mor cada any d’aquesta malaltia que té remei. Tres milions, a tot el món. I es pot guarir! Però la vida d’un negre és molt inferior a la d’un blanc. Som còmplices d’un genocidi indirecte, per passiva?

En graus diferents, l’Organització Mundial de la Salut i les multinacionals farmacèutiques hi tenen molta responsabilitat. I és clar, i en primer lloc, n'hi tenen la majoria de governants corruptes i dictatorials africans que, de les independències ençà, s’han dedicat a robar els seus i a cobrar comissió a les nostres empreses i governs en canvi dels seus recursos naturals. Resultat: no hi ha a gairebé cap país una xarxa sanitària i de transport que ofereixi les mínimes garanties mèdiques a la gent. Pobresa, desnutrició i desinformació fan la resta. Mentrestant, els nens moren com mosques per la picada del mosquit.

A Burkina Faso un metge epidemiòleg francès em va explicar fa temps que, mentre no hi hagués vacuna i el remei fos tan inaccessible per a la majoria, la millor cosa era de fer campanya per l’ús de mosquiteres impregnades d’insecticida. Fa més de deu anys, d’aquesta conversa. Jo creia que una mesura tan simple ja es devia haver dut a terme. Doncs, no. Aquest estiu a Kenya i a Zàmbia s’anunciava, com una gran cosa, el repartiment de mosquiteres, però solament a les regions més afectades. A Kenya, segons la premsa, ja s’ha rebaixat un 44% l’índex de mortalitat infantil. Per què hi han trigat tant? Per desídia, per interessos inconfessables, o perquè han malgastat deu anys decidint el color de la mosquitera? Vist l’èxit, l’OMS en recomana el repartiment gratuït. Per primera vegada! Però el temps sempre juga en favor nostre. Com més triguem a arreglar un problema que té solució, més possibilitats tenim, els blancs, de guanyar-nos el cel. Mentre ells es moren d’un mal que té remei, les vocacions humanitàries esclaten com traques valencianes per tot el planeta. Una munió d’ONG, ordes religiosos i sospitosos habituals com Laura Bush o estrelles de la passarel·la, els uns de bona fe, els altres amagant foscos interessos, treballen i fan donacions que, encara que funcionin, són pegots momentanis, microscòpiques solucions puntuals. Falla la base: la informació, la carretera, l’ambulància, el metge i diners per al tractament. I continuarà fallant.

La gran esperança és, doncs, la vacuna. Fa vint anys, el científic colombià Manuel Patarroyo va crear-ne una de parcialment eficaç. No la va voler cedir a les grans multinacionals farmacèutiques, malgrat els molts milions que li oferien per la patent. La va donar gratis a l’OMS a condició que no se'n produís amb afany de lucre. L’OMS la va llençar a la paperera perquè, va al·legar, l’efectivitat era "únicament" del 35%. De zero a trenta-cinc, hi havia un abisme. Mai no la va produir. Per què no van voler salvar la vida d’uns quants milions de persones? Perquè ningú no podia treure’n beneficis econòmics especulant amb la vacuna? L’OMS és segrestada pels interessos de les multinacionals, indignades per la integritat de Patarroyo? Ara el colombià anuncia que, d'aquí a divuit mesos, traurà una nova vacuna, efectiva, com a mínim, en un 80%. Diu que la vol oferir a un consorci hispano-colombià, que ha après la lliçó... La pregunta és: arribarà a un preu assequible a la població de les zones de risc? Gairebé sembla aberrant de fer-la. Senzillament, no m’entra al cap que una malaltia que per a nosaltres és quasi inofensiva, causi encara tres milions de morts l’any, la majoria nens.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet