Opinió

 

<3/88>

Vicent Partal

29.01.2007

Polèmica a Unió

Aquest cap de setmana els joves d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Assumpció Laïlla al capdavant, s'han plantat davant Duran i Lleida per qüestionar el seu propòsit de portar CiU al govern d'Espanya, si és que Zapatero ho considera convenient. Duran s'hi va enfadar molt, segons les cròniques, i va recordar als seus joves que ell, quan va a l'estranger, es qualifica de 'espanyol', actitud en la qual no estan d'acord aquests joves. Per respondre a l'atac Duran va dir que Unió no havia de ser Esquerra, i és això que m'ha cridat l'atenció especialment.

Què vol dir que Unió no pot ser Esquerra? Vol dir que no pot ser un partit? Que no pot posar el triangle al seu símbol? Que no ha de tenir un president amb pocs cabells? Que no pot ser un partit democràtic? Que no pot ser un partit parlamentari? Que no pot ser un partit assembleari? Les preguntes són retòriques perquè, evidentment, allò que Duran volia dir, bàsicament, és que Unió no pot ser un partit independentista. I ho deia a uns joves que branden l'estelada, que han brandat sovint l'estelada davant seu mateix en força actes, i que es declaren independentistes. Que són independentistes.

No seré jo qui qüestionarà el dret de Duran a decidir si el seu partit pot ser independentista o no. Supose, en tot cas, que aquesta és una decisió que haurien de prendre tots els militants, però, és clar, l'opinió del màxim dirigent del partit és molt determinant. Ara, Duran no hauria d'enganyar-se: ser independentista no vol dir ser d'Esquerra Republicana, no necessàriament. És possible que, en el seu esquema mental, l'equació siga tan senzilla com això, i també és probable que la situació derivada del segon tripartit l'haja sumit en un estat de nerviosisme que el faça reaccionar exageradament. Hi té dret, hi insistesc. Però negar a uns companys del seu partit l'ambició que ell no té no impedirà pas que el debat sobre la possibilitat d'assolir més nivell d'autogovern cresca. També dins Unió.

Editorial