Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
19.05.2006
Montenegro a l'agenda
Atenció al referèndum de Montenegro de diumenge. És important perquè pot significar l'aparició d'un nou estat a Europa, el primer del segle XXI. Però sobretot és molt important perquè, per primera vegada, la Unió Europea ha fixat unes condicions per a reconèixer la independència d'un país. I són raonables: reconeixerà l'estat independent de Montenegro, si un cinquanta per cent de la població participa en el referèndum i un 55 per cent vota en favor de la independència. Ja ho signaria jo...
Els qui insisteixen a dir que no és modern ni contemporani això de proposar la independència d'un país, l'exemple de Montenegro els pot deixar en mal lloc. La resposta de la Unió al desafiament que és la relació actual, complicada, entre Sèrbia i Montenegro ha estat de proposar que la independència siga acceptada sota unes determinades condicions, molt raonables. Els anys vuitanta quan Estònia, Letònia i Lituània van proclamar la independència la reacció de la Unió Europea va ser de dir que mai no entrarien a la Unió, si es feien independents, perquè era més important l'estabilitat de la Unió Soviètica que no la llibertat d'aquells països. Supose que, veient el ridícul fet en la perspectiva d'una dècada, la Unió ha entès que la separació i la creació de nous estats no és cap drama, sinó una evolució lògica dels esdeveniments polítics.
Participació del cinquanta per cent i un cinquanta-cinc per cent de vots en favor de la independència. D'això, se'n diu un full de ruta...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015