Opinió

 

<22/88>

Xavi Sarrià

30.05.2014

En defensa de la nostra escola

No conec Jaume Sastre, però li vull mostrar el meu suport després d'haver complit ahir tres setmanes de vaga de fam. I vull pensar que no ho faig només en nom meu, sinó també en nom dels moltíssims valencians que comparteixen la lluita per una escola pública, de qualitat i en la nostra llengua.


Al País Valencià hem viscut com a les Illes la frustració de veure com les mobilitzacions de milers de persones xocaven contra el mur de la prepotència i la imposició. Hem viscut la indignació de veure com els qui ens governen menyspreaven les tancades de desenes de centres educatius. Hem viscut la ràbia de comprovar com a milers de xiquets i xiquetes els era negat el dret d'estudiar en valencià. Hem viscut la vergonya d'escoltar la demagògia dels qui es diuen defensors de la seua llengua mentre tracten d'esborrar-ne qualsevol signe de recuperació. 


Despús-ahir vam veure un acte unitari de Som Escola, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents. Espere que no siga l'últim, sinó el primer. Perquè ens cal comprendre que els problemes dels uns ens afecten als altres. Que quan ataquen l'escola pública a qualsevol lloc, ataquen el futur de tots plegats. Que si tanquen una línia en valencià a Benitaxtell o Benimaclet, l'endemà tindran més forces per a implantar el TIL a les Illes i atacar la immersió lingüística al Principat. Que quan tanquen RTVV, Ona Mallorca, Som Ràdio i Televisió de Mallorca o ataquen TV3 al País Valencià només és l'avantsala de l'atac a tots els mitjans de comunicació públics i en català. 


Podem veure com els nostres enemics ens uneixen encara més. Però jo no vull pensar en els altres. Vull pensar en les lluites que ens agermanen. Durant dècades gent d'arreu del país ho ha donat tot per aconseguir uns avenços que ens hem guanyat a pols. Uns avenços que, per exemple, van fer possible que generacions com la meua estudiàrem en la nostra llengua. Aquest és el mèrit de tants i tantes. I aquest és el meu modest agraïment.

Editorial