Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<22/88>

Andreu Barnils

18.05.2014

Grans ironies històriques

No fa gaire, llegia tot feliç coses sobre ironies històriques i, pam!, unes militants del PP assassinen Isabel Carrasco, presidenta del PP de Castella i Lleó. Com hi ha món. Ara resulta que un dels partits que més atien el fantasma de la confrontació té el conflicte dins de casa. Brutals ironies de la història. Les ironies històriques s'han de desar al disc dur per rellegir-les de tant en tant i poder tornar a tocar de peus a terra. La mort d'Isabel Carrasco, presidenta del PP, és un darrer exemple a desar per a no oblidar. Però n'hi ha molts més.


El professor Richard Wolff n'explica unes quantes, d'ironies històriques, a les seves classes d'economia. Potser per això té tants i tants alumnes que el segueixen per internet. Jo sóc dels qui, del sofà de Barcelona estant, prenc apunts de les classes que ell fa als Estats Units i després penja a la xarxa. Fa poques setmanes que en va explicar una de ben bonica, d'ironia històrica. L'home sempre es fa escoltar, i aquesta vegada tampoc no va ser una excepció:


'El mes de febrer passat, el govern dels Estats Units va anunciar als quatre vents que el Producte Interior Brut (PIB) dels Estats Units tornava als nivells del 2007. Finalment tornem als nivells d'abans de la crisi! No és exactament "el mateix nivell", perquè en sis anys s'ha afegit molta més gent, però, en fi, ha estat un punt d'inflexió. Doncs en el mateix període de temps, el PIB de la República Popular de la Xina ha augmentat d'un 90%. 90% a zero. 90% a res. Aquesta és la diferència que hi ha entre tots dos països i les vostres cares us delaten [Wolff és un crac a l'hora d'enganxar els alumnes amb els pantalons avall]: les vostres cares em diuen que sóc la primera persona que us ho diu. Les vostres cares, estimats, no tenen res a veure amb la realitat, sinó amb les vostres fonts d'informació.


[...]


Els xinesos han crescut a un ritme increïble (9%, 10%, 11% anual), però ara s'alenteixen. Aquest mes s'ha sabut la nova xifra: només un 7% de creixement interanual. Això vol dir que els xinesos ja no poden comprar tants béns i serveis al món. En compren, sí, però no tants.


Europa és un desastre i als Estats Units la recuperació no arriba. Bé, arriba a les borses, però no a la producció de béns i serveis. Fins ara no passava res, perquè la Xina entrava en joc, i comprava qualsevol cosa. [...] I això et deixa un petit enigma. Heus aquí el centre del capitalisme, Nova York, Londres, i París depenent d'una manera malaltissa de la fortuna de la República Popular de la Xina, sota el lideratge del Partit Comunista Xinès. Sí, hi ha un punt d'ironia històrica que hem de saber assaborir. Tant se val quin sigui el nostre punt de vista per a veure-ho: davant nostre tenim Occident desitjant que al Partit Comunista les coses li vagin bé.'


Voleu ironia històrica més bèstia que aquesta? Doncs aquí la teniu: Isabel Carrasco, presidenta del PP de Castella i Lleó, assassinada per unes militants del PP. Quin panorama. El partit que més s'ha omplert la boca amb l'horrible eslògan 'Ells, els violents. Nosaltres, els pacífics', veu com els seus militants es maten al mig del carrer. El partit que més pornografia política ha abocat sobre la violència present, passada i futura, es troba amb la violència dins de casa. Militants del PP assassinant militants del PP. Una ironia històrica més. Molt brutal, molt trista i que ens posa a tots a lloc.

Editorial