Opinió
-
L'últim dia que vam fer d’Espanya
Marta Rojals
03.06.2014
-
La cara lletja del rei d'Espanya
Andreu Barnils
03.06.2014
-
El PIB, més brut que mai
Andreu Barnils
01.06.2014
-
En defensa de la nostra escola
Xavi Sarrià
30.05.2014
-
Senyor Navarro, sobretot, no dimiteixi
Pere Cardús
29.05.2014
-
El que puc fer amb un premi literari
Joan-Lluís Lluís
28.05.2014
-
Volem volar
Marta Rojals
26.05.2014
-
Bienvenue en Catalogne
Andreu Barnils
25.05.2014
-
Gràcies
Xavi Sarrià
22.05.2014
-
Què volen, violència?
Pere Cardús
22.05.2014
-
Twitter no és cap barra de bar
Marta Rojals
20.05.2014
-
Grans ironies històriques
Andreu Barnils
18.05.2014
-
Més enllà del Castor
Xavi Sarrià
16.05.2014
Vicent Partal
22.09.2008
La crisi
Tot això que passa en l'àmbit de l'economia té, també, una dimensió moral. És clar que, des del punt de vista tècnic, hi ha factors que podríem considerar clarament causants de la crisi: la desregulació o l'emergència d'una classe d'executius sense el control dels vells propietaris, uns executius desvergonyits els beneficis dels quals depenen del curt termini, per exemple. Però, al darrere de tot, hi ha, com gairebé sempre, un problema de moralitat.
Això no pot funcionar així, de cap manera: la gent que dirigeix les grans empreses americanes (i no solament les americanes) s'ha fet rica d'una manera inimaginable, amb independència de si ha fet bé la feina, o si l'ha feta malament. I això és una enorme perversió. Les decisions ponderades, treballades, pensades no únicament en benefici propi, sinó també del bé públic, en benefici de tothom, les han substituïdes per això que alguns en diuen 'l'economia de casino'. Un eufemisme que amaga la mala idea de jugar amb els diners, generalment d'altri, sense pensar gaire en les conseqüències, més enllà de l'augment, fins a límits immorals i fora de tota necessitat, de la butxaca pròpia.
Això ens ha menat a un món on sembla que es mesura el valor de les persones per la suma de diners que acumulen i no pas per la suma dels valors que tenen o proposen. Un error que potser amaga, malgrat tot, una lliçó: una fallida moral pot esdevenir també una fallida econòmica, i la hipocresia moral de decennis es pot ensorrar en una setmana.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











