Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<91/169>

Vicent Partal

13.09.2010

El sorprenent 'tricolum' de Montilla

Quan es fa servir, en l'àmbit públic, una paraula poc corrent em sobta i mire d'esbrinar-ne el perquè. I per la Diada el president Montilla em sobtà amb la crítica de la 'pulsió separadora'. Pulsió? Pel context de la frase l'autor del discurs es proposava d'inculcar una mala impressió, però una pulsió és l'acció de fer anar més enllà. I això no pot pas ser dolent...

El text del discurs del president diu: 'Em sembla que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que els homes i dones de Catalunya es mereixen un temps de més serenitat, un temps en què el diàleg s’imposi a la cridòria, en què la concòrdia s’imposi a l’enfrontament, en què la unió s’imposi a la pulsió separadora.'

Ja em perdonareu l'explicació casolana, però l'ús de sèries de tres per a emfasitzar la idea d'un discurs és un recurs molt vell que els antics romans anomenaven 'tricolum' i del qual Juli Cesar va deixar exemples literalment insuperables. I, de fet, un dels recursos més efectistes del 'tricolum' era de contraposar tres sèries de conceptes bons a tres sèries de dolents, normalment manipulant-ne algun en benefici propi. Pura retòrica, un recurs de mestres que requereix un cert nivell.

Doncs bé, el 'tricolum' de Montilla resulta ben sorprenent. Desencaixat. Estrany. Diria que tan confús com tota la seua presidència.

La part positiva del 'tricolum' que Montilla ens proposa és clara i evident: diàleg, concòrdia, unió. Una part positiva (qui hi aniria contra?) de la qual s'apodera discursivament per contraposar-la a una de negativa: cridòria, enfrontament..., pulsió separadora. Però no cal ser cap expert per a veure que ací hi ha alguna cosa que no concorda. Seguint la lògica del discurs, i les regles de la retòrica, a unió, s'hi hauria de contraposar separació, i no pas aquesta 'pulsió separadora', que trenca la lògica de la frase i la fa grinyolar. Oimés, quan al diccionari, al de l'Alcover Moll per exemple, hi llegim que 'pulsió' és 'acció de fer anar enllà'.

Anar enllà, anar més enllà, tradicionalment en aquest país ha estat ben vist, i no acabaríem mai de citar poemes i cançons que ho avalen. És a dir que Montilla comet un error greu. Ignore si en la frase del president hi ha una voluntat deliberada d'introduir, subtilment, un conservadorisme radical a la seua campanya, o si, simplement, el senyor que escriu els discursos no tenia el dia. Però el retrat que emergeix de l'errada és significatiu, per si encara calia cap aclariment després d'aquests quatre anys.

I ho és perquè en una sola línia Montilla comet dos errors que un dirigent com ell hauria d'haver observat abans de posar el text al 'prompter': identificar la separació (que ell considera negativa) amb un 'anar més enllà' positiu, i demostrar de bell nou que el seu discurs és tan confús que no sap ni lligar com déu mana un simple 'tricolum'.

Mail Obert