Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<91/169>

Vicent Partal

09.09.2010

Federalistes de debò

Joan Herrera va fer ahir un discurs que s'ha de llegir. En la nova seu d'ICV va traçar un full de ruta federalista amb totes les conseqüències, honest i gens vaporós. I va delimitar amb fermesa la posició dels Verds, hereus d'aquell PSUC que tant va fer per la cohesió nacional, tot afirmant que federalistes i independentistes eren aliats.

El federalisme topa amb dos gran obstacles ací. El més gros és que necessita federalistes 'a l'altra banda' i l'experiència demostra que costa molt de trobar-n'hi. Però l'altre obstacle és que massa sovint el federalisme és una paraula buida que es fa servir per barrar el pas a l'independentisme, un concepte que val sobretot, com va dir a VilaWeb Ferran Requejo, per a fer de 'tonto útil' de l'Espanya més reaccionària. Propaganda poc creïble en el millor dels casos. Però no és això que vam sentir ahir, en boca d'Herrera. Ben altrament, el cap d'ICV va traçar el full de ruta d'un federalisme que no té intenció, gens ni mica, d'impedir la independència, si aquesta és la voluntat majoritària dels ciutadans; sinó que és la resposta política que ells consideren millor en la crisi constitucional que vivim.

Segons el dirigent d'Iniciativa, encara hi ha una oportunitat de reformar l'estat i vol aprofitar-la. Perquè hi creu, però també per reforçar la cohesió del país. Per això demana de canviar la constitució (objectiu gairebé impossible), però que també es faça un referèndum per a poder triar entre autonomia, federalisme o independència. I la segona proposta impedeix que la primera siga paralitzant: si Espanya no vol canviar, caldrà anar-se'n, però llavors amb els federalistes convençuts que s'han fet tots els possibles per restablir els ponts i que no hi ha hagut manera.

Amb això Herrera propugna un federalisme que no s'ha pensat per aturar la reivindicació del dret de decidir i, eventualment, de la independència, sinó per exercir-lo. I per si no havia quedat clar, va acabar el discurs reivindicant clarament i explícita un espai compartit d'independentistes i federalistes per a plantar cara, plegats, a l'espanyolisme; alhora, va definir repetidament el PP i el PSOE com uns aliats molt més que circumstancials en relació amb el projecte nacional espanyol.

Sincerament, sóc dels qui creuen, ho he dit massa voltes, que ja no cal passar pel federalisme, però això no m'impedeix de valorar molt positivament la posició d'ICV, que, si no és realment nova en els principis, sí que ho és en la concreció de la ruta a seguir. I la valore positivament per la claredat i la netedat amb què Herrera va expressar-la, que no és poca cosa. I la valore positivament perquè Iniciativa és un aliat clau, imprescindible, per a ampliar l'acord social en favor del dret de decidir. Per allò que va representar el vell PSUC i per allò que representen i representaran a Europa els nous Verds.

Una nota final: les eleccions del novembre són un accident i prou en aquest full de ruta, i no necessàriament important.

Mail Obert